Els parcs temàtics han passat de llarg
Les comarques gironines només van aconseguir a la dècada dels anys noranta que s'hi fessin projectes de format reduït
Quan l'any 1982 es va anunciar que Disney buscava terrenys a l'Europa Occidental per instal·lar-hi un gran parc d'atraccions i lleure, els diversos territoris del litoral català es van mobilitzar per oferir-ne. Però Disney se'n va anar a París. Tot i així, les gestions fetes van servir per estimular d'altres iniciatives, com és el cas de Port Aventura.
L'any 1988, Sils i Vilobí van oferir terrenys als inversos nord-americans de Port Aventura. Però aquests van apostar per anar a Vila-seca i Salou, tot i la problemàtica de la segregació dels dos pobles. L'any següent, les forces polítiques i econòmiques de Girona van unir-se per demanar a la Generalitat un parc com el tarragoní per a la Costa Brava.
Aquesta croada va continuar el 1996, un any després de la inauguració de Port Aventura, en unir-se el sector privat i la Diputació, i s'ha anat reproduint cíclicament sense cap resultat efectiu.
Projectes aturats
Fa un any, un grup d'inversos catalans i alemanys projectava la construcció d'un parc temàtic ambientat en l'Oest americà a la Costa Brava. No se n'ha sabut res més. La darrera notícia és que ara aquests inversors han decidit intentar-ho a la demarcació de Tarragona.
Com tampoc se sap res més de la gran àrea temàtica que es va projectar fa cinc anys al costat de l'aeròdrom d'Empuriabrava, amb el túnel de vent més gran del món. Les darreres notícies informen que el projecte està aturat. Entremig, han quedat diluïts altres projectes, com el Parc de la Música de Lloret de Mar. Un projecte que després el va agafar Maçanet, però que ja fa sis anys que la Generalitat va descartar-lo. Però també un parc al castell de Sant Ferran de Figueres, i els parcs de l'Automòbil de Caldes de Malavella i del Cavall de Bàscara. Sense oblidar el parc de la Fundació Cousteau, que es volia fer a sant Feliu de Guíxols.
Centres de petit format
El primer parc temàtic de les comarques gironines va ser el camp de jocs de guerra, promogut per Paintball, a Sant Hilari Sacalm. La instal·lació lúdica, que ocupava 13 hectàrees i tenia una capacitat per a 160 jugadors cada hora, es va inaugurar el 16 de maig del 1992. Va durar dos anys, ja que a Tossa de Mar en va aparèixer un altre de les mateixes característiques i a un preu més econòmic. El 1995 es va inaugurar el parc dels esports del motor a l'antic circuit d'autocròs de Sils. I tres anys més tard, el Gnomo Park, entre Lloret a Blanes. El parc estava ambientat en el món dels gnoms i dels seus tradicionals enemics, els trols. Ocupava una finca de 40.000 m² i va costar poc més d'un milió d'euros.
Els dubtes de Pàramo
La dèria per tenir parcs temàtics a la demarcació va ser ridiculitzada per l'expresident de la Diputació Carles Pàramo, a final del 1999, quan ja s'havien portat a terme petits projectes. Pàramo no veia de bon ull els parcs perquè era contrari al turisme massificat. «Girona no necessita anar a buscar parcs temàtics a la moda», va arribar a dir el president llavors, qui va afegir-hi: «Les peculiaritats paisatgístiques, històriques, arquitectòniques i gastronòmiques de les comarques converteixen Girona en un gran parc temàtic de molt més valor.» La idea de Pàramo potser no era seva, però va ser el primer que va gosar fer-la pública.
Encara es vol, però amb condicions
La directora del Patronat Costa Brava Pirineu Girona, Dolors Batallé, creu que la creació d'un parc temàtic a la demarcació podria ser un element dinamitzador de l'activitat turística i econòmica de la zona, «sempre que la tematització es basi en elements autòctons del territori i suposi una més gran projecció d'aquests». A més, creu que el parc hauria de ser: «Respectuós amb el medi natural, humà i cultural de la nostra destinació.» El gerent de Costa Brava Centre, Martí Sabrià, tampoc descarta un parc, però no pas a l'Empordà, ja que té «prou oferta», sinó a la zona de la Selva i Maresme, on «hi ha la massa que lliga amb aquesta oferta». I en la mateixa línia es va posicionar el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera: «Un parc és dinamitzador, però si és com Port Aventura hauria d'anar a la Selva.»
Legislació i inversió
Quan Port Aventura es va inaugurar el 1995, ja sabia que durant sis anys no tindria competència ja que la llei impedia fer un altre parc a la zona de Girona i Lleida. El motiu era que es donava als americans impulsors del parc el monopoli del mercat català durant els primers sis anys. Aquesta argúcia política es va fer per retenir una inversió de 300 milions d'euros. Era la llei 2/1989 de 16 de febrer sobre centres recreatius turístics. L'exclusivitat es va acabar el 2001, però no hi ha hagut cap grup que s'hagi ofert a construir el segon parc de Catalunya.