Els actes populars prenen els carrers

El penúltim dia de les Fires de Girona d’aquest any va començar ahir sent el més esplèndid pel que fa al temps, amb un bon sol i una temperatura més agradable durant el matí. Aquestes condicions climàtiques favorables van fer possible que els nombrosos actes previstos es desenvolupessin amb total normalitat –a diferència d’altres dies, en què la pluja havia obligat a suspendre diverses activitats– i amb una participació molt alta.

Un dels actes de les Fires de Girona que atrauen més els curiosos i els que tenen un esperit juganer és la baixada d’andròmines pel riu Onyar, que ahir arribava a la setena edició i que va canviar el recorregut habitual a causa de la força de l’aigua que hi havia enguany en el tram entre el pont de Pedra i Sant Fèlix. Això va fer que les andròmines sortissin de la riba del riu, passada la rotonda dels Països Catalans, fins al pont de Pedra. Aquest canvi en el recorregut, fet a última hora de divendres, va desconcertar molts gironins que esperaven veure-les en el tram habitual. A més, per primer cop, el premi va ser atorgat al participant que va completar el recorregut amb menys temps: el Cau de Vista Alegre. Els caus que van elaborar les onze andròmines participants –quatre de Girona, un de Salt, un d’Anglès i un de la Cellera de Ter, a més d’altres entitats– van rebre tots uns diplomes per haver-hi participat.

Mentrestant, el públic infantil es concentrava en el taller Fes la teva Mula Baba, durant el qual els més petits podien fer un capgròs simulant una mulassa i posteriorment participar en la cercavila encapçalada per l’emblemàtica Mula Baba de Girona.

Ahir també es va poder recuperar un dels actes que es van haver de suspendre per la pluja el primer cap de setmana de Fires: la tronada en honor de la Festa Major dels Quatre Rius. Al migdia, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va ser l’encarregada d’encendre la metxa que encetava una llarga tronada –de prop d’un minut i mig–, consistent en 21 salves i tres cantarelles, que es van poder sentir des de bona part de la ciutat. La tronada és la recuperació –i reconversió– d’una tradició que té l’origen el 1538, quan se’n va fer una per rebre l’emperador Carles V. A partir del 1588, es feien tronades per Corpus, i ara es recupera la tradició amb un afany molt més popular i en honor dels quatre rius de la ciutat: l’Onyar, el Ter, el Güell i el Galligants.

Més al vespre, va ser el torn, per desè any, del Corremosques, en què uns ginys amb rodes disfressats de mosca i conduïts per una persona fan córrer i envesteixen el nombrós públic que hi participa. Un altre dels actes que es van suspendre el cap de setmana passat va ser el correfoc, que es va fer ahir a la nit en un any d’especial significació, ja que els Diables de l’Onyar celebren el trentè aniversari i van ser els escollits per fer el pregó.