Cervell i llenguatge, un enigma màgic

Amb centenars de milions de neurones i centenars de trilions de sinapsis, el nostre cervell es pot considerar una singularitat de la naturalesa. És l'únic capaç de produir llenguatge, i ho fa des del moment que comencem a sentir-hi, dins el ventre matern. D'aquí que els nadons que durant la gestació hagin estat sentint idiomes diferents tinguin, en néixer, patrons de plors diferents. Aquesta descoberta, anecdòtica però significativa, és una de les moltes que ofereix la nova exposició de CosmoCaixa: Talking brains: programats per parlar, que es va inaugurar ahir.

La mostra utilitza les darreres tecnologies per endinsar l'espectador en un viatge apassionant cap a les interioritats del cervell i presenciar la formació del llenguatge. Realitat virtual, electroencefalogrames, simulacions de cirurgia neuronal, hologrames amb afectacions de la parla, experiments de psicolingüística i espais que recreen les sensacions dels nadons a l'úter són algunes de les possibilitats que oferirà el nou projecte de CosmoCaixa fins al febrer del 2018. De fet, tractant-se de llenguatge, l'exposició permet ser seguida d'inici a final i de manera automàtica en l'idioma triat pel visitant gràcies a un sistema d'identificació per radiofreqüència.

L'investigador del departament de traducció i ciències del llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i comissari de Talking brains, Wolfram Hinzen, recordava ahir que la ciència del llenguatge és un fenomen molt recent, d'aquí que “acabar d'entendre com funciona el cervell sigui un repte apassionant”.

Ja hi ha, però, moltes certeses contrastades. Com ara que només mig segon és el temps que necessita el nostre cervell per destriar els sons lingüístics del soroll, dividir-los en fonemes, recompondre els fonemes per formar paraules, enllaçar-les amb el seu significat i crear frases que, després de ser integrades en el context, comprenem com un missatge global. Són un seguit de passes que es poden observar gràcies a experiments conductuals disponibles en la mostra, que també ofereix una visió evolutiva per aclarir per què els altres primats no tenen llenguatge i els humans, en canvi, gairebé 7.000 llengües orals.