Petjades amb història

Si l'animal que il·lustra aquest article li recorda a un dinosaure, va bé. Però si en veure'l li ha suggerit un cocodril, tampoc no cal que s'amoïni. En realitat, es tracta de la recreació d'un arcosaure, un avantpassat comú de tots dos que va viure fa uns 247 milions d'anys. El que segurament no haurà pogut deduir per la imatge és que habitava en el que ara són els Pirineus de Lleida, on científics catalans han trobat una sèrie de petjades –més de cinc-centes– força interessants per aprofundir en els coneixements sobre aquella llunyana i desconeguda època del mesozoic.

“La majoria de les petjades que hem trobat corresponen a exemplars petits, d'un mig metre, però també en tenim algunes que en feien més de tres”, explica Eudald Mujal, l'investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona que ha liderat la recerca, publicada ahir a la revista Plos One. Un dels punts més destacats de l'article és la descoberta d'una petjada mai vista fins ara, però que ja ha pogut atribuir a un espècimen concret, el Prorotodactylus mesaxonichnus, del qual ja s'havien trobat les restes fòssils en altres punts del planeta. Tot i provenir d'una època molt llunyana, de restes d'arcosaures se n'han trobat a diferents punts del planeta, però aquesta és la primera vegada que se'n localitzen als Pirineus.

Gràcies a la col·laboració de geòlegs coneixedors de la zona, l'equip d'investigadors, en què també col·laboren científics de l'Institut Català de Paleontologia, van detectar les restes als municipis de Coll de Nargó (Alt Urgell), el Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà). “No són petjades gaire evidents i cal acostumar la vista, però un cop saps què busques es poden veure bé”, explica Mujal. Les superfícies examinades són grans afloraments de roca que estan a l'aire lliure, i se n'han fet motllos per preservar-les i estudiar-les més a fons.

De moment, els investigadors s'han centrat en les petjades més grans i evidents del jaciment, però més endavant estudiaran també altres formes de vida que hi van deixar empremta, com ara les corresponents a invertebrats i plantes que encara no han aconseguit identificar. “En això ens centrarem més endavant”, confirmen.

La importància d'aquestes restes és que permeten aprofundir en el coneixement d'un període evolutivament molt interessant, ja que corresponen al triàsic inferior, just després de la gran extinció del Permià, que va posar fi al 90% de les formes de vida conegudes fins llavors. “És interessant veure com es va recuperar la vida i quin era el context geològic i ambiental”, explica Mujal. Segons el seu parer, donada la quantitat de petjades i el predomini de les restes trobades en registres geològics d'aquella època, no és agosarat pensar que els arcosaures eren predominants en aquells temps. De fet, algunes de les petjades trobades a les muntanyes lleidatanes suggereixen que alguns arcosaures ja tendien cap al bipedisme, utilitzant en menor mesura les cames anteriors, un fet que els hauria pogut donar avantatge per ocupar alguns dels nínxols ecològics que havien quedat buits després de l'extinció permiana. Com és sabut, els dinosaures arribarien a ser clarament predominants durant el juràssic i també serien objecte d'una nova extinció massiva.