Un llarg afer neolític

L’agricultura va sorgir a l’Orient Mitjà fa uns deu mil anys i, posteriorment, va expandir-se cap a Europa, on va substituir els caçadors mesolítics locals. El canvi del mode de vida de caçador recol·lector a agricultor es considera la transició demogràfica més gran que ha experimentat l’ésser humà en milions d’anys i, com a tal, no va ser senzilla ni ràpida. Ho certifica un estudi paleogenètic publicat a Nature en què ha participat l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i que certifica l’encreuament entre els caçadors que ocupaven el continent i els agricultors que s’hi endinsaven durant tres mil·lennis.

Uns i altres no només diferien en el mode de vida que els garantia la supervivència, també hi havia notables diferències físiques. Els caçadors recol·lectors eren alts, robustos, amb ulls blaus i pell fosca. Els agricultors, en canvi, eren més menuts i esvelts, de pell més clara i ulls foscos. Les seves diferències, però, no van ser un obstacle i durant més de tres mil anys es van interrelacionar a mesura que els cultius s’estenien pel continent.

Un equip internacional d’investigadors ha aconseguit seqüenciar l’ADN de nombroses mostres antigues procedents de diferents jaciments de tres regions d’Europa: Hongria, Alemanya i l’Estat espanyol. “Gràcies a aquesta seqüenciació s’ha pogut determinar que, en els tres casos, després de l’arribada inicial dels primers agricultors, aquests van encreuar-se amb els caçadors locals durant diversos segles”, explica Carles Lalueza-Fox, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva.

Les anàlisis dels genomes d’aquests homes primitius i dels seus descendents, de què alguns es van trobar al jaciment de la Cova Bonica, a Vallirana (Baix Llobregat), ha permès dibuixar un panorama sobre el procés de neolitització més complex del que existia fins ara. “Ja no pot considerar-se únicament una migració d’agricultors ni un procés demogràfic uniforme”, explica l’investigador.

Tot i que, des de fa anys, se sap que els dos grups eren genèticament diferents, fins ara les dinàmiques locals de l’esmentat procés de substitució es coneixien poc. Els genomes dels agricultors del neolític mitjà i final de la península Ibèrica mostren un 25% de component genètic procedent de caçadors afins a l’home de La Braña, el primer genoma d’un caçador del mesolític d’aquella zona, que va ser seqüenciat ara fa tres anys.

El treball de Nature reporta individus amb ancestralitats mixtes i, fins i tot, caçadors que s’instal·len a viure en les comunitats agrícoles, on acaben sent enterrats. L’anàlisi de més individus de la prehistòria de la península Ibèrica ajudarà a completar aquest panorama i a entendre els canvis genòmics que van tenir lloc amb posterioritat, arran de l’arribada dels metalls i, fins i tot, amb migracions que van esdevenir-se en temps històrics. Segons Lalueza-Fox, “en aquests moments, tenim prop de quatre-cents genomes ibèrics antics de totes les regions i períodes, des del mesolític fins a l’edat mitjana, que segueixen mostrant canvis genètics posteriors que podran correlacionar-se amb canvis de tipus arqueològic”.