CIÈNCIA
La UdG aposta per l’aigua amb 21 milions en projectes
novetat
Impulsa un nou màster en recursos hídrics amb la metodologia d’estudi que ja s’aplica a medicina i infermeria
Més de 400 investigadors treballen en 111 projectes
A la UdG, 36 grups de recerca treballen des de dos grans centres
El 80% dels llocs de treball a escala mundial tenen a veure amb l’aigua
La Universitat de Girona (UdG) aposta fort per la investigació a l’entorn de l’aigua i engega un innovador màster en recursos hídrics, amb el projecte europeu Innoqua –del qual és un dels actors principals– com un dels estendards del Campus de l’Aigua. Tot això, en el marc d’un esforç pressupostari que, només el 2017 –amb l’exercici tancat–, va pujar a 21.700.000 euros. Per fer-se una idea de la magnitud del treball i de l’esforç a l’entorn de la investigació de l’aigua, cal destacar que la UdG aglutina 36 grups de recerca i dos centres especialitzats que aborden l’aigua des d’una perspectiva o una altra. En aquests centres, hi treballen 417 investigadors, que han gestionat fins a 111 projectes d’R+D+I.
El màster, a la pràctica, comporta la implantació dels estudis basats en la solució de problemes, una metodologia que ja s’aplica a medicina i infermeria. Aquest és un màster que, segons els seus impulsors, té especial rellevància, ja que gairebé el 80% dels llocs de treball a escala mundial estan relacionats directament o indirectament amb l’aigua. El projecte Innoqua és de referència perquè treballa amb tecnologies que es poden implantar en comunitats amb pocs recursos econòmics o que estan aïllades geogràficament. Una iniciativa important, i més si es té en compte que la setmana passada es va celebrar el Dia Mundial de l’Aigua. Segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) publicat l’any 2014, a tot el món hi havia uns 2.500 milions de persones sense accés a un sistema de sanejament adequat.
Empreses i universitat
Ignasi Rodríguez-Roda Layret, director del Campus de l’Aigua, membre del grup de recerca Lequia de la UdG i cap de l’àrea de Tecnologies i Avaluació de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), explica que es pretén connectar empreses i institucions del sector de l’aigua amb la recerca i la docència de la universitat. Des del campus es treballa per tal de “millorar l’oferta formativa especialitzada definint els programes formatius conjuntament amb els agents del sector, impulsar la transferència de coneixement i la innovació construint ponts de comunicació entre empreses i centres de recerca, i generar un impacte al territori”.
Els àmbits d’estudi són: els recursos hídrics i el medi natural, els usos i el cicle urbà de l’aigua i les eines per a la gestió i l’optimització dels processos. El Campus de l’Aigua facilita, segons Rodríguez-Roda, un “punt de trobada públic i gratuït en el marc del qual diversos agents del sector puguin traslladar les seves necessitats i rebre oportunitats de col·laboració”.
LES FRASES
LA XIFRA
Un màster que aplica la metodologia de medicina
La UdG endegarà el curs 2018/19 un màster en ciència i tecnologia dels recursos hídrics. És el primer programa de màster amb metodologia ABP –és a dir, l’estudi d’una matèria basat en la solució de problemes–, que la UdG ja va implantar en els graus de medicina i infermeria. En aquesta modalitat –si bé altres universitats també ho ofereixen–, la UdG va ser pionera a tot l’Estat a aplicar-ho de cap i de nou; és a dir, creant el grau des de zero, com és el cas de medicina, amb aquesta metodologia.
Una aposta d’èxit que, segons Ignasi Rodríguez-Roda Layret, coordinador del nou màster, “té com a punt fort el fet que el sector de l’aigua és molt més que la gestió municipal i el cicle urbà”. Per fer-se’n una idea molt gràfica, val a dir que gairebé el 80% dels llocs de treball al món estan relacionats amb l’aigua, ja sigui de manera directa o indirecta; per tant, aquest programa facilitaria la inserció en el mercat laboral a escala nacional i internacional. És, doncs, un màster nou adaptat a les necessitats del sector –empreses i entitats vinculades al Campus de l’Aigua– i té l’aval i el suport de tres institucions d’investigació en la matèria (UdG, ICRA i CEAB-CSIC). Al llarg dels sis primers mesos, els alumnes treballen en grups multidisciplinaris per tal de resoldre cada setmana un cas plantejat pel professor, la qual cosa permet anar desenvolupant els continguts del programa docent. També es desenvoluparan activitats complementàries com ara visites a empreses, tallers i treball de camp i laboratori.
Innoqua, aigua de qualitat a l’abast de tothom
Aprofitar la capacitat que tenen els cucs de terra, el zooplàncton i les microalgues d’eliminar els contaminants de l’aigua de manera natural per desenvolupar tecnologies de sanejament autònomes, eco-sostenibles i de baix cost. En això consisteix Innoqua, un sistema de sanejament natural per estalviar aigua i recursos. Aquesta iniciativa ha rebut finançament del programa Horizon 2020 de recerca i innovació de la Unió Europea.
El projecte, dirigit per la doctora Victòria Salvadó, treballa amb tecnologies que es poden implantar en comunitats que tenen escassos recursos econòmics o que estan aïllades geogràficament. Salvadó explica que “s’espera reduir l’impacte mediambiental de la contaminació de les aigües, així com estalviar aquest recurs tan valuós, ja que l’alta qualitat de l’aigua tractada permetrà reutilitzar-la per al reg o per a altres finalitats”. Durant el primer any i mig d’aquest projecte, s’ha estudiat l’adaptació de les diverses tecnologies amb vista a dissenyar i desenvolupar prototips modulars de tractament eficient de l’aigua amb un baix cost de construcció, una baixa despesa energètica i un manteniment senzill per als usuaris finals. A més a més, s’ha desenvolupat un sistema avançat de baix cost de monitoratge i control que permetrà fer un seguiment a temps real de tot el procés fent servir tan sols un telèfon mòbil. El funcionament d’aquests prototips s’està provant en dues plantes pilot: l’una, operada per la Universitat de Girona, a la depuradora de Quart; l’altra, operada per la Universitat Nacional d’Irlanda, a Galway. L’objectiu final del projecte és la futura introducció al mercat d’aquests sistemes, així com l’adaptació als requeriments de l’usuari final.