Un defecte en el VIH evita que es desenvolupi la malaltia

Investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han aconseguit aportar llum a un dels enigmes que més intrigaven els científics que lluiten contra el VIH: per què algunes de les persones que contrauen el virus no desenvolupen la malaltia i poden viure amb normalitat. La resposta es troba en el mateix virus i, més concretament, en les proteïnes de la seva membrana externa. Segons han descobert, un defecte en una d’elles és el que ha permès a cinc pacients amb perfils immunològics diferents controlar el virus durant més de 25 anys sense necessitat de cap tractament.

Les cinc persones estudiades van contraure el VIH mitjançant l’ús de xeringues compartides a principis dels vuitanta a Madrid. Quan algú s’infecta, ho fa de per vida, però el VIH no evoluciona de la mateixa manera en totes les persones. En menys d’un 1%, els anomenats LTNP (per long-term non progressor), la infecció no avança i fins i tot mantenen un nombre elevat de cèl·lules CD4, l’objectiu del VIH, de manera que no mostren símptomes de la infecció. Dins d’aquest grup, encara hi ha els “controladors d’elit”, entre els quals el nivell de virus a la sang és tan reduït que és indetectable. Els factors que fan que una persona sigui “controladora” es relacionen amb la seva genètica, el seu sistema immunitari i les característiques concretes del virus amb què s’infecta.

L’estudi publicat per investigadors de l’IrsiCaixa, juntament amb la Universidad de La Laguna (Tenerife) i l’Instituto de Salud Carlos III (Madrid), assenyala per primera vegada defectes en la proteïna de l’embolcall (membrana externa) del VIH-1 i confirma també que aquests defectes s’hereten entre els virus i poden determinar l’evolució clínica d’una persona, fent que la infecció no progressi en ella.

Fins ara, s’havien assenyalat algunes regions del VIH-1 que poden influir en la seva capacitat de replicació, però mai no s’havien explorat en profunditat certes característiques de l’embolcall del virus. Aquest fet pot ser rellevant per avançar en el desenvolupament de vacunes contra el VIH-1, perquè, com passa en la majoria de vacunes, els anticossos que protegeixen del VIH-1 es dirigeixen contra les proteïnes externes del virus. “El proper pas seria avaluar si aquests cinc pacients van poder generar una resposta immunitària eficaç gràcies a l’embolcall defectuós, i, en cas afirmatiu, estudiar com podrien usar-se aquests virus defectuosos per generar anticossos que podrien formar part de potencials vacunes preventives”, explica Julià Blanco, investigador a IrsiCaixa de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol i responsable del grup de virologia i immunologia cel·lular.