La Vall d’Hebron aconsegueix que una proteïna mati les cèl·lules tumorals

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han aconseguit que la mini proteïna Omomyc mati la proteïna Myc, que es troba al nucli de les cèl·lules i afavoreix el creixement dels tumors de molts tipus de càncer. Els experiments amb ratolins han tingut un èxit superior a l’esperat i ara la proteïna es produeix a escala industrial per començar els assajos clínics en humans a principis del 2020.

Fins ara no hi havia cap fàrmac contra aquesta proteïna, només es podia fer amb teràpia genètica, i ara han pogut demostrar que atacar el Myc permet matar els tumors completament. La mini proteïna Omomyc entra a les cèl·lules, arriba fins al nucli, mata el Myc i causa la mort de les cèl·lules tumorals.

L’equip està liderat per la doctora Laura Soucek, investigadora principal del Grup de Modelització de Teràpies Anti-Tumorals en Ratolí del VHIO. Soucek ha explicat a l’ACN que durant molt de temps el nucli de les cèl·lules es considerava un “compartiment impenetrable” pels fàrmacs estàndard, però aquesta mini proteïna creada pel seu equip “sap entrar” a les cèl·lules i també al seu nucli, on troba la diana. “És un èxit que no esperàvem, perquè aquesta mini proteïna sap on anar exactament per actuar com un fàrmac antitumoral”, explica il·lusionada.

En un estudi publicat aquest dimecres a la revista ‘Science Translational Medicine’ per les investigadores Marie-Eve Beaulieu i Laura Soucek, la doctora Soucek i el seu equip exposen que l’administració d’Omomyc per via intranasal es tolera bé i que el fàrmac redueix el grau tumoral i en bloqueja el creixement. Seguidament, demostren que el fàrmac també pot ser administrat per via sanguínia. La via intranasal serveix per arribar als pulmons directament, mentre que la intravenosa serveix per arribar a la resta d’òrgans, cosa molt important perquè el càncer de pulmó és molt metastàtic. “En aquest estudi demostrem que Omomyc pot ser administrat per via intravenosa sense produir efectes secundaris en el ratolí i impedint el creixement tumoral, fet que ens permet estendre aquesta nova teràpia al tractament d’altres tipus de càncer i les seves metàstasis en diferents òrgans,” apunta la doctora Laura Soucek, una de les autores del treball. De fet, han comprovat que la mini proteïna es dirigeix sobretot als teixits tumorals, no pas als sans.