La NASA ‘fitxa’ el meteoròleg Josep Pascual

Molts petits passos per a l’home podrien ser molts grans passos per a la humanitat. Manllevant, amb permís de la distorsió, Neil Armstrong, l’objectiu era destacar la constància de l’estartidenc Josep Pascual, que, quan si fa o no fa el primer astronauta de la NASA trepitjava la Lluna, ja mesurava la temperatura del mar al voltant de les Medes. És l’artífex d’un tou històric de registres que van servir a l’Institut de Ciències del Mar (ICM) per alertar que el nivell del mar Mediterrani s’havia elevat mig pam des del 1980, prenent com a referència l’històric dels seus amidaments. De tot plegat, amb les observacions meteorològiques des d’aquell 1969 lunar, i de les dades marítimes setmanals des del 1973, Jordi Salat, científic de l’ICM va publicar un estudi que ara destaca un dels ens associats a la NASA americana, el Centre d’Arxivament Actiu Distribuït d’Oceanografia Física (PO.DAAC).

L’organisme va compartir dimecres a la xarxa Twitter un comunicat en què desgrana la recerca i destaca la vàlua de les observacions de Pascual , que “fa de l’Estartit la sèrie temporal de dades més llarga i ininterrompuda, com a mínim setmanal, des del 1973”. En resum, 47 anys de dades de temperatura en diferents profunditats del mar i l’evolució creixent del nivell del mar en les darreres tres dècades, entre Begur i l’Estartit, com recordava Pascual ahir.

El meteoròleg, aficionat i compaginant les observacions amb la feina, admetia ahir que Salat l’havia avisat de la publicació dimarts a la nit, en plena revetlla de Sant Joan, i no s’estava de recordar el pòsit i la curiositat amb què va començar, com a fill d’una família de pescadors que havia après a observar el cel com a necessitat i que va desenvolupar a partir dels primers pronòstics de la televisió estatal, amb Mariano Medina, fins a l’aprenentatge autodidacte, la col·laboració amb l’Instituto Nacional de Meteorología i, posteriorment, el Servei Meteorològic de Catalunya.