Deu motors per a la UdG

La Universitat de Girona (UdG), amb la creació del desè campus sectorial, que té com a protagonista la robòtica, ha culminat la creació d’aquestes estructures que han de ser un element clau per a la transferència de coneixement i la connexió entre el món universitari, la societat i els teixits productius. Es tanca així un procés que es va iniciar el 2015 amb la posada en marxa d’aquest programa que ja ha mobilitzat des de llavors uns 14 milions d’euros en set projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT).

Els deu campus sectorials que s’han creat estan focalitzats en els àmbits de l’aigua, el turisme, l’alimentació i la gastronomia; la comunicació cultural i corporativa; els compòsits, la salut, el patrimoni cultural i natural; la cohesió i compromís social; la robòtica i, finalment, el desè, que té una clara vocació transversal amb la resta, el d’innovació i tecnologia industrial. A diferència d’un campus universitari, l’espai que reuneix els edificis i la infraestructura d’una universitat situada en general fora d’una ciutat, els sectorials són espais intangibles, perquè són la suma de totes les fortaleses per a transversalitat del coneixement.

El vicerector de projectes estratègics de la UdG, Josep Calbó, explica que els campus sectorials han de servir per enllaçar el coneixement amb els principals actors socials i econòmics i les seves necessitats per adaptar la recerca. És importat destacar que això passa en un context en què les universitats han d’assumir que el seu èxit es mesura no en termes de nombre de titulats, sinó d’ocupabilitat dels seus titulats en el mercat laboral; no solament en nombre de projectes de recerca i publicacions, sinó també en termes de transferència de tecnologia i coneixement, d’innovació induïda i d’impacte territorial, entre altres, explica Josep Calbó.

Projectes Transversals

Des de la seva creació, i entre els anys 2016-2018, els campus sectorials han aconseguit 9,5 milions d’euros en quatre projectes: Girona, regió saludable, liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) i en què es treballa per convertir la demarcació en un territori de referència on es promogui la capacitat de les persones per incrementar el control sobre la seva salut i els factors que la determinen. Costa Brava Pirineu de Girona: natura, cultura i intel·ligència en xarxa, amb actuacions destinades a connectar la xarxa de camins amb el patrimoni cultural i natural de la demarcació de Girona. Es tracta d’unir i senyalitzar rutes a peu i en bicicleta per tal de donar a conèixer el territori i facilitar l’accés al patrimoni natural i cultural, sobretot el més desconegut. Girona, regió sensible a l’aigua, amb la integració d’idees, l’ús de plataformes digitals i el desenvolupament de nous conceptes en l’ús de l’aigua permetran enfortir la capacitat d’adaptació del territori als escenaris de baixa garantia i risc hidrològic que afecten de manera recurrent el Baix Ter i que continuaran fent-ho en el futur amb les previsions dels efectes del canvi climàtic. Finalment, el Programa d’ecosistemes innovador, per organitzar la demarcació de Girona com un territori d’innovació, operatiu i coordinat, millorar la competitivitat i treballar la transferència entre universitat i empreses. A aquests cal sumar-hi el 2019, els d’Alimentació sostenible, Patrimoni natural i Cohesió social.

Per entendre el seu funcionament, Calbó explica que els dos elements principals de l’estructura són el Consell Assessor Sectorial i l’Agrupació Sectorial. El Consell Assessor Sectorial és constituït per un grup reduït de persones escollides per la seva trajectòria professional i personal de prestigi, totes elles externes a la universitat. El finançament prové de les convocatòries dels projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT), que es poden cofinançar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la UE i la Diputació de Girona.