Ciència

TOT RECORDANT

Montserrat Capdevila i la propietat commutativa

La gran pionera de les matemàtiques a Catalunya va morir fa 30 anys sense un merescut reconeixement

En les matemàtiques una propietat fonamental d’algunes operacions és que l’ordre dels factors no altera el producte o el resultat. Passa en les sumes i les multiplicacions, per exemple. Se’n diu commutativitat. Però malgrat que l’univers està basat en els nombres exactes la vida dels humans s’assembla molt més a la teoria del caos. Per això la vida de Montserrat Capdevila d’Oriola, que ens va deixar avui fa 30 anys, ens demostra que algunes operacions sí que alteren, per bé, el resultat final. Havent nascut el 1906 (Cabestany, Rosselló) no hi havia pràcticament cap condició raonable perquè Capdevila s’acabés llicenciant el 1928 en ciències exactes, químiques i naturals a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser la primera professora associada dona.

Capdevila va créixer a la Ciutat Comtal i, malgrat que el seu expedient acadèmic hauria fet caure d’esquena qualsevol acadèmic dels d’ara, en aquell moment fins i tot el seu pare, un representant de la casa Bayer, creia que les ciències eren una cosa d’homes. La seva brillantor natural i capacitat de treball li va permetre compaginar l’estudi de la ciència amb el del francès, que va aprendre fàcilment a la Catalunya del Nord. Va ser la primera catalana a ser nomenada catedràtica de matemàtiques i va ser interina dos anys a l’institut de Zafra (Badajoz). Poc després va obtenir la càtedra de llengua francesa de l’institut de Figueres. En el tribunal d’oposicions s’hi va trobar el poeta Antonio Machado, del qual no va guardar bon record pels prejudicis masclistes que va detectar en les seves apreciacions.

Durant nou mesos, el 1931, va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a París, la teoria de les funcions i l’axiomàtica dels espais de Hilbert. El seu director a París va ser el professor Gaston Maurice Julia, un dels matemàtics més prestigiosos d’aquells anys a França. En el mateix curs va ser professora auxiliar d’astronomia general i física del globus a la Facultat de Ciències de la UB i des de llavors és considerada la primera professora universitària de matemàtiques a Catalunya, una pionera poc reconeguda avui dia.

Malauradament, la seva carrera com a investigadora va quedar interrompuda per la Guerra Civil. Es va casar el 12 de març del 1939 amb el farmacèutic aragonès i professor José María Gallart, i gràcies al seu passaport francès va fugir a França fins al 1940. Quan va tornar, va recuperar la càtedra de professora d’institut a Figueres. En els seus últims anys de docència va ser també professora del prestigiós l’institut privat Jaume Balmes de Barcelona. Es va jubilar el 1975.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

espai

Acaba amb èxit el primer passeig espacial privat de la història

barcelona
MEDI AMBIENT

Tret de sortida per un turisme sostenible de sol i platja al delta del Llobregat

El Prat de Llobregat
medi ambient

Banyoles proposa una ruta en bicicleta pels barris

Banyoles

Finalitzen les obres d’arranjament del local social de Montilivi

girona

Mor un boletaire de 82 a la Vall d’Hebron que havien rescatat d’un forat a Saldes

BARCELONA

La residència Riudeperes de Calldetenes es reformarà totalment el 2025

CALLDETENES
educació

Els alumnes sense plaça d’FP poden tornar a fer la preinscripció entre 19.514 vacants

barcelona
SOCIETAT

Ordre judicial per traslladar els animals de la gossera de Figueres a Albons

FIGUERES
medi ambient

El Pla de l’Estany té 6.000 hectàrees per instal·lar-hi parcs eòlics i solars

banyoles