Salut
L’hospital del Mar lidera un estudi esperançador per tractar l’esquizofrènia
Un estudi internacional encapçalat per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar ha demostrat per primera vegada el paper de dues proteïnes en l’activació i desactivació del sistema a través del qual actuen els fàrmacs contra els símptomes de l’esquizofrènia.
Segons els impulsors de l’estudi, publicat a Nature Communications en col·laboració amb investigadors del Grup de Neuropsicofarmacologia de la Universitat del País Basc i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental de Madrid, la descoberta pot facilitar la creació de nous tractaments personalitzats per a les persones diagnosticades amb aquesta malaltia.
Els pacients amb esquizofrènia pateixen diferents tipus de símptomes, com ara deliris, al·lucinacions, dèficits cognitius, afectació de la memòria i del llenguatge i símptomes depressius. Els tractaments actuals, dirigits en gran part a una diana terapèutica concreta, el receptor de serotonina de tipus 2A, no permeten incidir selectivament en els símptomes específics de cada pacient, provocant una sèrie d’efectes secundaris, metabòlics i motors, que afavoreixen l’abandonament del tractament.
En canvi, el treball de les investigadores catalanes ha permès determinar el paper de dos tipus de proteïnes G per modular la resposta de les cèl·lules i els principals símptomes d’aquest trastorn. Jana Selent, una de les autores principals de l’estudi i coordinadora del grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, certifica que la troballa “ofereix una informació molt valuosa per a futurs estudis que permetin desenvolupar medicaments per al tractament de l’esquizofrènia de manera individualitzada i adaptada als símptomes de cada pacient”.
Patricia Robledo, també autora principal del treball i investigadora del grup de recerca en farmacologia integrada i neurociència de sistemes, apunta que “és la primera vegada que s’identifiquen dianes terapèutiques prometedores per desenvolupar fàrmacs que actuïn i beneficiïn un determinat perfil de pacient amb esquizofrènia”.
Camp per a nous estudis
Malgrat que els compostos que s’han fet servir en l’estudi no són encara fàrmacs d’ús en humans, Selent remarca que la investigació revela “un pla a múltiples escales per al disseny químic de futurs fàrmacs que abordin vies més específiques per tractar l’esquizofrènia, evitant vies associades a efectes secundaris”.