Ciència

Ciència

Mor Maxine Singer, la científica que va posar les normes sobre l’enginyeria genètica

Durant els anys 70 va dirigir grans debats sobre l’ètica i els riscos de l’experimentació genètica

La bioquímica estatunidenca Maxine Frank Singer (Brooklyn, 1931), va morir el dimarts, dia 9 de juliol, als 93 anys, segons va anunciar el centre d’investigació Carnegie Science, on va desenvolupar gran part de la seva carrera i on durant catorze anys en va ser la presidenta.

La Dra. Singer és coneguda dins el món científic pel seu paper decisiu als anys setanta en l’elaboració de les directrius i la normativa d’una nova ciència que tot just començava, la biotecnologia. La descoberta dels codis genètics a la dècada dels seixanta va aplanar el camí a nous descobriments que permetrien als científics incrustar ADN a qualsevol animal o virus per tal de crear altres organismes que no existirien sense la intervenció de l’home. En aquell moment, la manipulació de les cèl·lules vives aixecava un intens debat entre la comunitat, ja que no hi havia el coneixement suficient per saber si aquestes noves creacions imprevisibles podrien ser bones per la humanitat o un autèntic desastre. La Dra. Singer, que era la cap de l’Institut Nacional de la Salut va publicar una primera carta d’alarma l’any 1973 a la revista Science. L’escrit instava a l’Acadèmia Nacional de Ciències a abordar a gran escala el problema. A partir d’aquí es van començar a organitzar debats i a discutir els possibles riscos d’aquesta nova tècnica per a la salut pública. Finalment, l’any 1975, amb l’ajuda de Singer, es va organitzar la Conferència d’Asilomar. D’aquest congrés, on van participar uns 150 professionals, des de biòlegs fins a advocats i metges, es va sortir amb una normativa i una regulació, i per sobre de tot es va imposar el Principi de precaució, que significa que si les conseqüències d’una acció són desconegudes, aquesta acció s’ha d’evitar.

Arran de la conscienciació científica que va promoure i aconseguir, el 1978 va ser tirada membre de l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències; entre el 1988 i el 2002 va ser designada presidenta de l’Institut Carnegie de Washington; l’any 1992 va rebre la Medalla Nacional de Ciència; el 1999 el premi Vannevar Bush; i el 2007 va ser guardonada amb la Medalla de Benestar Públic de l’Acadèmia Nacional de Ciències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia