ciència
Mart alberga oceans d’aigua massa profunda per a arribar a ella
La quantitat és tan gran que podria cobrir tota la superfície del planeta amb oceans d’un o dos quilòmetres de profunditat
Les dades sísmiques del mòdul d’exploració InSight de la NASA han revelat l’existència d’una gran reserva d’aigua líquida subterrània a l’interior de Mart, tanta que podria omplir la superfície del planeta vermell d’oceans d’1 o 2 quilòmetres de profunditat.
No obstant això, encara que la troballa és una bona notícia per als científics que estudien el destí de l’aigua de Mart després de la desaparició dels seus oceans fa més de 3.000 milions d’anys, aquest dipòsit líquid està a tal profunditat que no servirà per a proveir d’aigua a una futura colònia de Mart ni, probablement, per a la cerca de vida en aquest planeta.
Els autors de l’estudi, un equip internacional liderat per l’Institut Scripps d’Oceanografia de la Universitat de Sant Diego (els Estats Units), han estimat que l’aigua està emmagatzemada en petites esquerdes i porus de roca a la meitat de l’escorça marciana, entre 11,5 i 20 km sota la superfície, una profunditat que fins i tot en la Terra, és tot un repte.
De moment, la troballa, els detalls de la qual s’han publicat aquest dilluns en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (Pnas), ajudarà a respondre les preguntes sobre la història geològica del planeta. “Comprendre el cicle marcià de l’aigua és fonamental per a entendre l’evolució del clima, la superfície i l’interior. Un punt de partida útil és identificar on està l’aigua i quanta n’hi ha”, explica Wright.
Aigua necessària per a la vida
“L’aigua és necessària per a la vida tal com la coneixem. No veig per què [el dipòsit subterrani] no és un entorn habitable. En la Terra és així: les mines profundes alberguen vida, el fons dels oceans també. No hem trobat cap prova de vida en Mart, però almenys hem identificat un lloc que, en principi, hauria de poder albergar vida”, opina Michael Manga, catedràtic de la Universitat de Berkeley i coautor de l’estudi.
Els autors recorden que nombroses proves –canals fluvials, deltes i dipòsits lacustres, així com roques alterades per l’aigua– donen suport a la hipòtesi que l’aigua va fluir una vegada per la superfície del planeta. Però aquest període va acabar fa més de 3.000 milions d’anys, quan Mart va perdre la seva atmosfera.
Per a esbrinar què va ocórrer amb l’aigua, quan va ocórrer i si alguna vegada va haver-hi vida en Mart, els científics fa dècades que envien sondes i mòduls d’aterratge com el InSight, la missió del qual va durar quatre anys i va acabar en 2022.
En el nou estudi, l’equip de Wright va emprar les dades recol·lectades per InSight que va recollir informació del sòl directament sota ell sobre variables com la velocitat de les ones de Mart, a partir de les quals els científics poden inferir quines substàncies resideixen sota la superfície.
Aquestes dades es van introduir en un model basat en una teoria matemàtica de la física de les roques i a partir d’aquí, els investigadors van concloure que la presència d’aigua líquida en l’escorça era l’explicació més plausible.
“Encara que les dades disponibles s’expliquen millor per una escorça mitjana saturada d’aigua, els nostres resultats posen en relleu el valor dels mesuraments geofísics i de millors restriccions sobre la mineralogia i la composició de l’escorça de Mart”, conclou l’estudi.
