Guionistes i actors, en alerta a Hollywood
La representació de la IA en el cinema evoluciona i impacta de ple en una indústria sacsejada
En l’àmbit de la postproducció, la tecnologia posa contra les cordes dobladors i traductors
Netflix, Amazon i Disney+ personalitzen les recomanacions amb algorismes d’IA
La intel·ligència artificial (IA) ha estat durant dècades un tema recurrent en la cultura popular, especialment en el cinema i la televisió. Des de les primeres representacions de màquines pensants fins a les sofisticades creacions digitals d’avui dia, la IA ha captivat la imaginació del públic i dels creadors. Però més enllà de la ficció, la IA s’està convertint en una eina fonamental en la producció audiovisual i està transformant la manera com es creen i es consumeixen els continguts.
La representació de la IA en el cinema i la televisió ha evolucionat al llarg dels anys. Als inicis, la IA es presentava com una amenaça per a la humanitat. Un dels exemples més destacats és HAL 9000, la computadora omniscient i malèvola de 2001: Una odissea de l’espai (1968), de Stanley Kubrick. Aquesta visió distòpica va marcar la percepció de la IA durant dècades.
Tanmateix, amb el temps, les representacions de la IA s’han tornat més complexes i matisades. Pel·lícules com Her (2013), de Spike Jonze, en què un home s’enamora d’un sistema operatiu amb IA, i la sèrie Westworld (2016-2022), que explora les implicacions ètiques de la creació d’androides conscients, han presentat visions més sofisticades i filosòfiques de la IA.
Un altre exemple notable és Ex Machina (2014) d’Alex Garland, que planteja preguntes profundes sobre la consciència i l’ètica en el desenvolupament de la IA. La pel·lícula presenta Ava, una androide avançada que desafia les expectatives sobre què significa ser humà.
Diversos projectes han destacat en l’ús de la IA en la indústria audiovisual. N’és un exemple notable The mandalorian (2019), en què la tecnologia de captura de moviment i la IA s’han utilitzat per crear personatges com Grogu, més conegut com a Baby Yoda. Ha esdevingut un fenomen cultural i ha mostrat com la IA contribueix a la creació de personatges que captiven el públic.
Un altre exemple és la pel·lícula Gemini man (2019), protagonitzada per Will Smith, que utilitza IA per crear una versió jove del mateix actor. Aquest avenç tecnològic provoca un debat sobre la representació digital d’actors i les implicacions ètiques que comporta.
En l’àmbit de l’animació, WALL-E (2008), de Pixar, va oferir una visió més amable i entranyable de la IA, mostrant com un petit robot pot tenir emocions i valors humans. Aquesta pel·lícula va ajudar a canviar la percepció sobre les màquines intel·ligents, presentant-les com a potencials aliades en lloc d’amenaces.
Més enllà de la ficció, la IA està transformant la manera com es produeixen les pel·lícules i les sèries de televisió, especialment amb els efectes visuals. Empreses com Industrial Light & Magic (ILM) utilitzen algorismes d’aprenentatge profund per millorar i automatitzar processos que requerien molta mà d’obra.
Un cas paradigmàtic és l’ús de la tecnologia de de-aging (rejoveniment digital) en pel·lícules com The irishman (2019), de Martin Scorsese. Aquesta tècnica, que utilitza IA per modificar l’aparença dels actors i fer-los semblar més joves, ha obert noves possibilitats narratives i ha generat debat sobre l’autenticitat i l’ètica en el cinema.
La IA també s’està utilitzant en la fase de preproducció. Eines com ScriptBook utilitzen algorismes per analitzar guions i predir el seu potencial d’èxit comercial. Encara que controvertida, aquesta tecnologia està influint en les decisions de producció de grans estudis.
Distribució i consum
En l’àmbit de la postproducció, la IA està revolucionant el doblatge i la traducció. La tecnologia de deepfake de veu permet crear versions doblades que semblen naturals en múltiples idiomes. Empreses com Fla·less AI estan desenvolupant sistemes que sincronitzen els moviments labials dels actors amb el doblatge. Es crea així una experiència més immersiva per al públic internacional.
Les plataformes d’estríming com Netflix, Amazon Prime Video i Disney+ utilitzen algorismes d’IA per personalitzar les recomanacions als usuaris. Aquests sistemes analitzen els patrons de visualització i les preferències dels espectadors per suggerir contingut rellevant. S’influeix així en el que veiem i com ho veiem.
A més, la IA s’està utilitzant per a la creació de tràilers i materials promocionals. Per exemple, IBM Watson va crear el primer tràiler generat per IA per a la pel·lícula de terror Morgan (2016), seleccionant les escenes més impactants basant-se en l’anàlisi de tràilers anteriors.
L’ús creixent de la IA en la indústria audiovisual no està exempt de controvèrsies. Una de les més recents va ser la vaga de guionistes i actors del 2023 a Hollywood, en què una de les demandes principals era la regulació de l’ús de la IA en la creació de guions i la protecció dels drets d’imatge dels actors davant la possibilitat de ser replicats digitalment.
La tecnologia deepfake també ha generat preocupació sobre la manipulació de la realitat i la difusió de desinformació. Pel·lícules com The capture (2019) han explorat aquests temes, mostrant com la tecnologia pot fabricar proves falses i manipular l’opinió pública.
Malgrat les controvèrsies, la IA continua avançant en la indústria audiovisual. Projectes com el curtmetratge Zone out (2018), creat completament per una IA entrenada amb pel·lícules de ciència-ficció, apunten cap a un futur en què la IA podria tenir un paper més actiu en la creació de continguts.
El futur de la IA en el món audiovisual promet ser emocionant i ple de possibilitats, però també planteja reptes importants. Com a espectadors i creadors, haurem d’estar atents a com aquesta tecnologia remou la manera com s’expliquen i consumim històries, assegurant-nos que l’ús de la IA en l’art i l’entreteniment sigui ètic, creatiu i beneficiós.
La IA ja no és només un concepte de ciència-ficció que veiem a la gran pantalla; ara és una part integral de com es crea aquesta pantalla. A mesura que avancem, la línia entre la ficció i la realitat de la IA es tornarà cada cop més difusa, i s’obriran noves fronteres per a la creativitat i la innovació en el cinema, la televisió i la publicitat.
Otter.ai: transcripció d’àudio amb IA
Otter.ai és una eina de transcripció d’àudio basada en IA que ofereix la capacitat de transcriure reunions i converses en temps real, permetent als usuaris concentrar-se en les discussions sense haver de prendre notes. Les transcripcions es poden editar, etiquetar, cercar i compartir amb facilitat, oferint una solució per gestionar i documentar la informació. És especialment útil per a reunions, conferències, entrevistes i situacions en què es necessiti una transcripció ràpida i fiable. Otter usa reconeixement de veu per convertir l’àudio en text i s’integra amb plataformes com ara Zoom, Google Meet i Microsoft Teams.
ChatGPT: generació de text i assistència intel·ligent
ChatGPT, desenvolupat per OpenAI, és una avançada eina de generació de text i imatge basada en models de llenguatge profund com ara GPT-4o. Aquest bot de conversa pot redactar documents, mantenir converses naturals, respondre preguntes i crear continguts creatius i tècnics. També ofereix assistència en temps real, ajudant a solucionar problemes, proporcionar recomanacions i suggerir idees. Genera documents com ara actes de reunions, informes, articles i per a l’atenció al client. Ajuda en la resolució de problemes acadèmics. Escriu històries, poemes, guions, proporciona fragments de codi i ajudant en software.
Diccionari
Joc d’ordres
Un joc d’ordres és un conjunt d’instruccions que un ordinador pot executar per realitzar una tasca específica. Aquestes instruccions es donen en un llenguatge que l’ordinador pot entendre i processar. Els jocs d’ordres són essencials per al funcionament dels programes i permeten als desenvolupadors comunicar-se amb les màquines de manera eficient.
JSON
JSON (JavaScript Object Notation) és un format lleuger d’intercanvi de dades, fàcil de llegir i escriure per humans, i també fàcil d’analitzar per les màquines. Utilitza una estructura basada en objectes i arrays (matrius) per representar dades de manera organitzada. JSON és molt utilitzat en aplicacions web per transmetre informació entre el client i el servidor.
K-Nearest Neighbors
K-Nearest Neighbors (KNN) és un algorisme d’aprenentatge automàtic utilitzat per classificació i regressió. Funciona trobant els k exemples de dades més propers a una nova entrada i utilitza les seves etiquetes per fer prediccions. És simple i efectiu, especialment en conjunts de dades petits, però pot ser lent amb dades grans.
‘Kernel’
En el context de l’aprenentatge automàtic, un kernel és una funció matemàtica utilitzada per transformar les dades d’entrada en un espai de característiques de més alta dimensió. Això permet als algorismes lineals, com les màquines de vector de suport, separar les dades no linealment separables. Els kernels són clau per tractar dades complexes.
