La nova fornada d’èxit de científiques barcelonines

Que Barcelona és un bon lloc per fer-hi recerca científica no és només un mantra que es repeteix periòdicament. Hi ha dades irrefutables que ho corroboren, com l’elevat percentatge de captació de fons competitius que aconsegueixen els investigadors dels principals centres de la ciutat. I una nova prova ha arribat recentment amb la concessió per part del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès) de la darrera tongada de subvencions al talent científic emergent de tot Europa. Entre les 494 beques Starting Grant assignades a joves científics i acadèmics d’arreu del continent, n’hi ha 12 que han anat a parar a científics de la ciutat. Aparentment pot semblar una xifra petita, però no ho és si es posa en context. Per exemple: entre tots els científics de Noruega només n’han aconseguit 14, mentre que els portuguesos s’han quedat amb un total de cinc, i els polonesos i els grecs, només amb dues. Al conjunt de l’Estat espanyol n’han assignat 36, de forma que la recerca catalana aconsegueix justament un terç dels fons competitius que arribaran en aquesta convocatòria. Que, per cert, té un marcat to femení: hi ha seleccionades vuit científiques de centres barcelonins i només quatre homes. Les beneficiàries rebran els pròxims cinc anys 1,5 milions d’euros per impulsar la seva carrera com a investigadores posant en marxa els seus projectes i formant grups de recerca per assolir les fites que van plantejar a l’ERC en demanar la beca.

Una d’aquestes investigadores és la doctora Noelia Ferruz, que des del Centre de Regulació Genòmica (CRG) treballarà en la construcció d’Athena, una intel·ligència artificial generativa capaç de dissenyar proteïnes amb propietats personalitzades. Les proteïnes tenen àmplies aplicacions científiques i mèdiques, com ara enzims que escurcen les reaccions químiques d’anys a mil·lisegons o els anticossos que reconeixen i neutralitzen patògens. Són proteïnes fruit de molts milions d’anys d’evolució, però aquesta nova IA vol ajudar a crear-ne de noves amb propietats que poden anar més enllà de les que es troben a la natura.

Per exemple, es podrien utilitzar per crear enzims que aïllen el diòxid de carboni de l’atmosfera. “Encara que el conjunt d’eines que existeixen a la natura és vast i sorprenent, no sempre proporciona les solucions precises que necessitem. Les proteïnes que puguin ajudar a fer front a reptes com el canvi climàtic o la contaminació ambiental segueixen sense descobrir-se o simplement no existeixen. Volem construir eines que puguin fabricar aquestes proteïnes, proporcionant formes completament noves d’abordar aquests reptes”, explica Noelia Ferruz.

Si els models d’aprenentatge d’idiomes com ChatGPT s’entrenen utilitzant conjunts de dades basades en text, Athena ho farà de forma semblant, però a partir del “llenguatge de les proteïnes”, incloent-ne la seqüència (l’ordre dels aminoàcids), les estructures tridimensionals (com es formen les proteïnes), la dinàmica (com es mouen) i la informació funcional (què fan).

Un altre exemple reconegut per l’ERC és el que liderarà la investigadora Laia Josa Culleré a l’Institut de Química Avançada de Catalunya, del CSIC, per estudiar l’eliminació de cèl·lules mare tumorals. Aquestes cèl·lules tenen característiques de cèl·lules mare normals i representen un nombre molt petit dins del tumor, però no es veuen afectades pels tractaments com la quimioteràpia i, després de rebre’n, poden regenerar el tumor. Per tant, sovint són responsables de la recaiguda dels pacients i fins i tot poden produir metàstasi.

El projecte SeleCStem vol eliminar aquestes cèl·lules desenvolupant fàrmacs innovadors gràcies a l’expressió de l’enzim aldehid deshidrogenasa (ALDH) en aquestes cèl·lules mare tumorals, i aconseguir un tractament molt més selectiu que altres teràpies en desenvolupament. “L’enzim ALDH es troba sobreexpressat en les cèl·lules mare tumorals, cosa que aprofitarem per desenvolupar fàrmacs que aconsegueixin eliminar-les amb tres aproximacions diferents”, explica Laia Josa, investigadora principal del projecte.

A la llista de científiques catalanes becades amb fons europeus també hi ha Irene Marco, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, que assajarà una nova aproximació biotecnològica per detectar el càncer de fetge pediàtric i valorar-ne la teràpia, i Marta Umbert, de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), que estudiarà els corrents i la vida marina a l’Àrtic. “Amb dades de satèl·lit i la IA desenvoluparem noves metodologies per oferir una visió integral dels corrents oceànics i els fluxos d’aigua dolça a l’Àrtic que ens ajudin a millorar la nostra comprensió del sistema climàtic global”, avança Umbert.

A més, Marta Domínguez, de la UAB, estudiarà la cultura de la fusta que hi havia fa uns segles a la zona euroatlàntica i Marianna Spatola, de l’Idibaps, s’endinsarà en el paper dels anticossos neuronals en l’encefalitis autoimmune humana. El Centre d’Estudis Demogràfics és l’única entitat amb dues investigadores becades, en aquest cas Ariane Ophir (estudiarà la demografia i l’estratificació de la solteria a Europa) i Ewa Batyra (la divergència de comportament reproductiu a països d’arreu del món).

A banda d’aquestes vuit dones que investiguen a Barcelona, cal esmentar també la geofísica catalana Anna Grau, formada a la UB i que ara treballa a Nantes per al Centre Nacional de Recerca de França. Gràcies als fons que acaba d’obtenir, farà una investigació per desafiar les teories actuals sobre les formacions de valls i canals al planeta Mart durant la seva etapa glacial.