De la teoria a l’acció: la llegenda de Minsky

Marvin Lee Minsky (1927-2016) va ser un visionari de la intel·ligència artificial (IA) conegut per les seves contribucions innovadores, que van establir les bases de moltes de les tecnologies que avui considerem essencials. Minsky va demostrar des de jove una gran curiositat intel·lectual i va fer estudis en matemàtiques a Harvard i Princeton. La seva tesi doctoral, Theory of neural-analog reinforcement systems and its application to the brain-model problem, va marcar l’inici de la seva carrera en el camp de la IA.

L’any 1959, juntament amb John McCarthy, va fundar el laboratori d’intel·ligència artificial del MIT i es va convertir en una figura clau en la recerca acadèmica sobre IA. Al MIT va desenvolupar múltiples invencions, incloent-hi la primera pantalla gràfica muntada al cap (1963) i el microscopi confocal (1957), precursor dels microscopis de làser confocal moderns.

Una de les seves obres més influents és el llibre Perceptrons, coescrit amb Seymour Papert, que es considera un treball fonamental en l’anàlisi de les xarxes neuronals artificials. Tot i que el llibre va generar controvèrsia i va contribuir al període conegut com l’“hivern de la IA”, la seva importància en la història de la IA és innegable.

En la dècada dels setanta, Minsky i Papert van desenvolupar la teoria de la Societat de la Ment, que intenta explicar com la intel·ligència pot sorgir de la interacció de parts no intel·ligents. Aquesta teoria va ser detallada en el seu llibre The Society of Mind (1986), escrit per al gran públic i que encara avui és referència en el camp.

El seu llibre The Emotion Machine (2006) va continuar aquesta línia de recerca, oferint crítiques a les teories populars sobre el funcionament de la ment humana i suggerint alternatives més complexes. La seva visió sobre la IA va ser que “els ordinadors esdevenen més intel·ligents que la majoria de les persones”, tot i advertir sobre els riscos potencials.

Minsky va participar com a assessor en la creació de la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai,de Stanley Kubrick, en la qual es reflecteixen les seves idees sobre la IA. La seva influència s’estén més enllà de l’acadèmia i és mencionat explícitament en la novel·la d’Arthur C. Clarke, en què és descrit com un pioner que va pavimentar el camí per a la creació de sistemes com HAL 9000.