espai
S’enlaira des de Cap Canaveral la primera missió de defensa planetària europea
Hera arribarà al seu objectiu a la tardor de 2026
La primera missió de defensa planetària de l’Agència Espacial Europea (ESA) Hera s’ha enlairat aquest dilluns des de Cap Canaveral en un coet Falcon 9 de SpaceX a les 10.52 hora local (14.52 GMT).
Després d’hores d’incertesa provocada per la meteorologia en aquesta zona de Florida –ahir, diumenge, la possibilitat de llançament era molt baixa i el dia d’avui ha començat amb només un 50% de probabilitats–, la nau emprendrà finalment viatge a la seva destinació, el sistema binari d’asteroides Didymos, al qual arribarà a la tardor de 2026.
El seu objectiu, escodrinyar-lo, fixant-se sobretot en el més petit dels dos cossos, anomenat Dimorphos, de 150 metres de diàmetre. Aquest objecte va ser impactat per la nau DART de la NASA el setembre de 2022, que va aconseguir, per primera vegada en la història, desviar l’òrbita d’un asteroide.
Hera és, al costat de DART, una missió de defensa planetària i ambdues estan integrades en la col·laboració AIDA (Asteroid Impact and Deflection Assessment). Amb elles les dues agències espacials –NASA i ESA– pretenen demostrar la tecnologia capaç de desviar asteroides per a protegir la Terra d’un eventual impacte.
Sobre la gesta de DART hi ha ja moltes dades gràcies a la seva cambra i a un petit satèl·lit italià (LICIACube) que es va desprendre de la nau uns dies abans i va obtenir imatges dels fragments ejectats en la col·lisió, a més de la mirada de diversos telescopis terrestres i els espacials Hubble i James Webb.
No obstant això, falta informació crucial per a comprendre realment el que a€llí va succeir i per a afinar els models per a desviar asteroides.
Com una capsa de sabates
Per això Hera i els seus dos petits satèl·lits de la grandària d’una capsa de sabates (cubesats) inicien ara un llarg viatge al lloc dels fets per a analitzar les seqüeles d’aquest impacte cinètic.
Batejada així en honor de la deessa grega del matrimoni, Hera en el seu viatge necessitarà l’assistència gravitatòria de Mart per a agafar impuls. Té 12 instruments –el sistema de guiat, navegació i control l’ha liderat l’espanyola GMV– i estarà al voltant d’aquests asteroides per un període de sis mesos.
La missió determinarà amb precisió la grandària i massa d’aquests –aquesta última és fonamental per a mesurar l’eficàcia de la desviació– i analitzarà la composició de les seves superfícies, així com les seves característiques tèrmiques.
També mesurarà l’estructura dels seus interiors amb un radar a bord d’un dels dos cubesats que es desprendran de la sonda principal, i el camp gravitatori del sistema amb l’ajuda d’un gravímetre realitzat per l’empresa espanyola EMXYs i el Real Observatori de Bèlgica.
La intenció és que la missió finalitzi amb la nau i els seus dos petits satèl·lits aterrant en algun dels dos asteroides.
Els asteroides de la grandària de Dimorphos suposen un perill per a la vida en la Terra en cas de col·lidir amb el nostre planeta, ha explicat via correu electrònic a Efe Susana Infante, cap de projecte d’Hera en Thales Alenia Space, empresa que des d’Espanya va liderar el sistema de comunicacions, que permet controlar la nau des del centre de control durant tot el transcurs de la missió.