La IA més útil obté dos Nobel de cop

L’edició 2024 dels pre­mis Nobel marca un punt d’inflexió en la història de la ciència i la tec­no­lo­gia. Per pri­mera vegada, líders de la intel·ligència arti­fi­cial han estat guar­do­nats amb els pres­ti­gi­o­sos Nobel de Física i de Química. Geof­frey Hin­ton, con­si­de­rat el padrí de la IA, ha estat reco­ne­gut amb el Nobel de Física, jun­ta­ment amb John Hop­fi­eld, per les seves con­tri­bu­ci­ons fona­men­tals en el desen­vo­lu­pa­ment de xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als. Al mateix temps, Demis Has­sa­bis, fun­da­dor de Deep­Mind, ha gua­nyat el Nobel de Química, jun­ta­ment amb David Baker i John M. Jum­per, pel seu tre­ball pio­ner en el dis­seny com­pu­ta­ci­o­nal de proteïnes. Aques­tes dis­tin­ci­ons no només cele­bren avenços extra­or­di­na­ris en aquests camps, sinó que també legi­ti­men el paper de la IA com una eina essen­cial per a la ciència i el progrés humà.

Geof­frey Hin­ton, amb una tra­jectòria de dècades en la recerca de xar­xes neu­ro­nals, ha estat clau per a l’avenç de l’apre­nen­tatge automàtic. Pro­ta­go­nista d’un dels per­fils d’aquesta sèrie del diari, el seu tre­ball, jun­ta­ment amb el de John Hop­fi­eld, ha esta­blert les bases que per­me­ten a les màqui­nes apren­dre de manera autònoma i ha revo­lu­ci­o­nat així la IA. Aquesta con­tri­bució no només ha rede­fi­nit la física estadística, sinó que ha permès la cre­ació d’algo­ris­mes capaços d’apren­dre patrons i pren­dre deci­si­ons de manera automàtica, fet que ha tin­gut un impacte immens en nom­bro­ses dis­ci­pli­nes.

D’altra banda, un altre pro­ta­go­nista d’aquesta sèrie del diari, Demis Has­sa­bis, ha estat reco­ne­gut per les seves apor­ta­ci­ons a la química a través del desen­vo­lu­pa­ment de l’algo­risme Alp­ha­Fold, que ha permès pre­dir amb pre­cisió la forma de les proteïnes, una tasca que abans reque­ria anys de recerca expe­ri­men­tal. Has­sa­bis, jun­ta­ment amb John M. Jum­per, ha trans­for­mat el camp de la bio­lo­gia com­pu­ta­ci­o­nal i ha fet pos­si­ble avenços en el dis­seny de fàrmacs i en la com­prensió de malal­ties com­ple­xes. Els seus des­co­bri­ments obren noves vies per a la medi­cina del futur.

L’ator­ga­ment d’aquests pre­mis Nobel a inves­ti­ga­dors d’IA subrat­lla el canvi de para­digma que la ciència expe­ri­menta avui. Fins ara, els pre­mis Nobel havien estat majo­ritària­ment domi­nats per des­co­bri­ments tra­di­ci­o­nals en física i química. Ara, però, el reco­nei­xe­ment de figu­res com Hin­ton i Has­sa­bis evi­den­cia l’impacte crei­xent de la IA com a eina essen­cial per a la ciència. Aquest canvi és par­ti­cu­lar­ment sig­ni­fi­ca­tiu, perquè demos­tra que la IA ja no és només una tec­no­lo­gia expe­ri­men­tal o una moda tec­nològica, sinó una força trans­for­ma­dora que con­tri­bu­eix direc­ta­ment al conei­xe­ment científic.

Aquest reco­nei­xe­ment arriba en un moment cru­cial per a la IA, en què el debat sobre els seus ris­cos i bene­fi­cis és més intens que mai. Geof­frey Hin­ton, tot i la seva recent posició alar­mista sobre els pos­si­bles perills de la IA, s’ha man­tin­gut ferm en la seva defensa d’un desen­vo­lu­pa­ment segur i res­pon­sa­ble d’aquesta tec­no­lo­gia. El seu suport al seu dei­xe­ble Ilya Sutske­ver, cofun­da­dor d’Ope­nAI, davant de la gestió de Sam Alt­man, CEO d’aquesta mateixa com­pa­nyia, reflec­teix una divisió crei­xent dins del món de la IA entre aquells que pri­o­rit­zen la segu­re­tat i aquells que apos­ten per un desen­vo­lu­pa­ment acce­le­rat a qual­se­vol preu.

Els pre­mis Nobel de 2024 també envien un mis­satge clar: la IA que gua­nya reco­nei­xe­ment és la que ofe­reix resul­tats tan­gi­bles i útils per a la huma­ni­tat. Men­tre que pro­jec­tes com Alp­ha­Fold de Has­sa­bis han trans­for­mat camps com la bio­lo­gia i la medi­cina, altres apli­ca­ci­ons més espe­cu­la­ti­ves o poc robus­tes de la IA, com algu­nes tec­no­lo­gies gene­ra­ti­ves, han que­dat en segon pla. Aquest fet pot sug­ge­rir un camí a seguir per a les empre­ses i els inves­ti­ga­dors que tre­ba­llen en IA, cen­trant-se en resul­tats que apor­tin un valor clar i mesu­ra­ble. Els pio­ners de les xar­xes neu­ro­nals, els pares de la IA, els que van fer pos­si­ble que una màquina guanyés per pri­mera vegada una par­tida d’escacs al campió mun­dial, Garri Kaspàrov, és a dir, les eminències de la IA més útil, rotunda i necessària per a la huma­ni­tat, han des­ban­cat els químics i físics tra­di­ci­o­nals en aquesta edició dels Nobel.

Per a empre­ses com Goo­gle, aquests pre­mis repre­sen­ten una victòria impor­tant. Tant Hin­ton com Has­sa­bis han estat estre­ta­ment vin­cu­lats amb la com­pa­nyia, tre­ba­llant en pro­jec­tes de recerca que ara reben el màxim reco­nei­xe­ment científic. Goo­gle es troba en una posició avan­tat­jada res­pecte a altres tec­nològiques com Ope­nAI, que tot i els seus èxits comer­ci­als no ha asso­lit encara un reco­nei­xe­ment científic simi­lar.

Ara la pre­gunta és què ens espera en les pro­pe­res edi­ci­ons dels pre­mis Nobel? Algu­nes veus ja fan broma sobre la pos­si­bi­li­tat que un sis­tema d’IA, com ChatGPT, pugui gua­nyar el Nobel de Lite­ra­tura en el futur, una hipòtesi que, tot i ser humorística, posa de mani­fest el pro­fund impacte de la IA en tots els àmbits del conei­xe­ment humà. El reco­nei­xe­ment de la IA en dis­ci­pli­nes com la física i la química és l’evidència que està des­ti­nada a tenir un paper cada vegada més cen­tral en la recerca científica.

El con­flicte entre res­pon­sa­bi­li­tat i desen­vo­lu­pa­ment acce­le­rat dins del món de la IA també con­ti­nuarà sent un tema clau en el futur. Les ten­si­ons entre figu­res com Hin­ton i Alt­man, així com els debats sobre els perills de la IA gene­ral (AGI), con­ti­nu­a­ran mar­cant l’agenda tant dins com fora de les tec­nològiques. Pot­ser els pròxims pre­mis Nobel també cele­bra­ran els avenços científics que en pro­mo­guin un ús segur i ètic.

És la segu­re­tat un fre per al desen­vo­lu­pa­ment de la IA i per a l’arri­bada de la intel·ligència arti­fi­cial gene­ral? Es pot pro­gres­sar en inves­ti­gació sense assis­tir al mareig de xifres estra­tosfèriques d’inversió, valo­ració, pèrdues i bene­fi­cis? Es podria fer un altre salt, pot­ser no tan ràpid ni imme­diat, però sí més sòlid en el futur, sense un nou hivern de la IA pel camí? Sam Alt­man té un pla i sem­bla deci­dit a exe­cu­tar-lo. Poden els seus crítics, com Hin­ton, Sutske­ver i tants inves­ti­ga­dors i engi­nyers que han aban­do­nat Ope­nAI, pas­sar de l’opo­sició intel·lec­tual a posar sobre la taula un pla real més seduc­tor?