La contra
Castellar recorda el doctor Gibert
Tres anys després de la seva mort, el descobridor de l'home d'Orce va rebre la Medalla de la Vila i l'homenatge de la població on va viure des de 1970, quan treballava amb Crusafont
Nascut el 31 de maig de 1941 a Valls, el doctor Josep Gibert i Clols no només va acabar sent un dels personatges més destacats de Castellar del Vallès, la seva població d'acollida des de 1970, sinó de tota la comunitat paleontològica. El descobriment de l'home d'Orce, l'any 1982, validava la tesi que els primers homes que van arribar a Europa ho van fer a través de l'estret de Gibraltar, i situava la seva presència al vell continent més d'1,3 milions d'anys enrere. Les seves teories mai no van tenir una acceptació absoluta, ja que certs científics, sobretot francesos, van mantenir que el fragment de crani que havia trobat a la província de Granada en realitat pertanyia a un èquid. Però la seva perseverança també va fer que, en els últims anys de vida, no deixés de recopilar proves i adhesions afirmatives. Entre elles, la del doctor Gary Scott, investigador del Berkeley Geochronology Center de Califòrnia (EUA), que la setmana passada no va dubtar a ser a Castellar per assistir a l'acte de lliurament, a títol pòstum, de la Medalla de la Vila per part de l'Ajuntament.
“El descobriment de l'home d'Orce va comportar a Gibert molts maldecaps i entrebancs”, va dir un altre dels científics que van homenatjar el paleontòleg a l'Auditori Municipal Miquel Pont, el doctor Domènech Campillo, que va recordar que, atesa la seva experiència en cranis, ben aviat va poder copsar que la resta era molt més probable que fos humana que no pas animal. “Andalusia ha estat molt cruel amb ell i mai no ha estat a l'altura de les seves investigacions”, va afegir l'alcalde d'Orce i subdirector de la delegació de cultura de la Diputació de Granada, José Ramón Martínez, que va voler palesar “l'enorme deute” que té la població que representa amb el català. “El millor homenatge que se li pot fer és que el seu treball continuï al jaciment de Venta Micena, i que sigui de la mà dels seus col·laboradors”, va prosseguir, tot denunciant que les excavacions estiguin aturades.
Lluís Gibert, que com els altres fills del paleontòleg, Patxu i Blanca, va ser qui va rebre la medalla, és una de les persones més interessades a seguir les investigacions, cosa que ha demanat reiteradament en els últims temps. Principal deixeble del seu pare, que va morir fa tres anys, creu que el més just seria que les excavacions es fessin de manera paral·lela amb els que no creuen en la teoria, perquè “en la ciència si no hi ha discussió no s'avança, i en el cas de la paleontologia, més”.
En tot cas, però, la setmana passada va poder sentir el caliu de tot Castellar, la població on encara viu, i on es va recordar tota la trajectòria de Josep Gibert, començant per la seva col·laboració amb Miquel Crusafont –va dirigir l'Institut de Paleontologia de Sabadell just després que morís el seu fundador–. L'acte també va servir perquè es pogués veure per primera vegada el documental El hombre de Orce, de 50 minuts i coproduït per Canal Historia i la Nave de Tharsis, que s'estrenarà el 14 de novembre i serà projectat al Festival de Cinema Europeu de Sevilla.