Ciència

‘Lisa Pathfinder' obre el camí cap a les ones gravitacionals

El satèl·lit provarà la tecnologia per detectar el fenomen predit per Einstein

L'IEEC n'ha fet components clau

El satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) Lisa Pathfinder ja va pel camí de provar la tecnologia que servirà per detectar, en un futur, les ones gravitacionals. La sonda científica es va enlairar ahir a les 05.04, hora catalana, a bord d'un coet Vega llançat des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.

Tot i que el llançament es va fer un dia després del previst, per un ajornament degut a unes comprovacions tècniques de darrera hora, tot va transcórrer segons les previsions i ara la nau es troba en una òrbita el·líptica al voltant de la Terra. D'aquí a sis setmanes es dirigirà cap al punt L1 de Lagrange, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció al sol. Es preveu que arribi a aquesta zona molt estable, ja que es compensen les gravetats de l'estrella i el nostre planeta, a mitjan febrer, i que els experiments científics comencin el mes de març i s'allarguin durant un mínim de sis mesos.

L'enlairament es va seguir molt atentament des de la sala de control de l'Institut de Ciències de l'Espai, al campus de la UAB. L'entitat participada per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i el CSIC ha desenvolupat l'ordinador a bord del Pathfinder, així com els sistemes de diagnòstic d'altíssima estabilitat i sensibilitat i el programari de control de tots dos. “Després de més de deu anys de feina en la missió, els segons del llançament són molt intensos. Ha anat tot molt de pressa i el coet de seguida s'ha ficat entre els núvols.” Miquel Nofrarias, desplaçat a Kourou, no se'n sabia avenir: “Es fa difícil de creure que el nostre hardware ja estigui en òrbita.”

Des del centre d'operacions de l'ESA, es va confirmar que el Lisa Pathfinder s'havia separat amb normalitat de la llançadora i que el sistema de comunicacions funcionava amb normalitat.

Per detectar les ones gravitacionals, predites fa cent anys per Albert Einstein, cal primer aconseguir controlar masses en caiguda lliure a l'espai. La missió científica consistirà a provar les tecnologies necessàries per controlar dos petits cubs d'or i platí separats per 38 centímetres que es podrien desequilibrar pel pes d'un bacteri. En el futur observatori d'ones gravitacionals, aquestes peces estaran en tres naus diferents separades per 1,5 milions de quilòmetres. La previsió és llançar-la el 2034.

LA XIFRA

400
milions d'euros
és el pressupost de la missió, que tindrà el satèl·lit operatiu en l'aspecte científic durant sis mesos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia