Les coves del Toll podrien explicar l'extinció neandertal
Una nova campanya arqueològica vol aprofundir en el coneixement de les societats neandertals
L'estudi de l'entorn permet veure com els homes de fa 200.000 anys s'adaptaven als canvis mediambientals
La cova amaga les claus de la desaparició dels neandertals
Els catorze anys d'excavacions són només “un pessic de la història”
La cova del Toll i la cova de les Toixoneres, al terme municipal de Moià, són el marc, fins al 25 d'agost, d'una nova campanya d'excavacions per aprofundir en el coneixement de les societats neandertals. Aquest ja és el catorzè estiu que un equip d'arqueòlegs fa estada a les coves prehistòriques moianeses, unes de les més riques d'Europa en fauna del quaternari (fa uns 1.806 milions d'anys).
En els treballs, hi pren part un equip de 25 persones provinents de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Binghamtom University, de Nova York. L'excavació la codirigeixen Jordi Rosell i Florent Rivals, de l'Iphes, juntament amb Ruth Blasco, del Centro Nacional de la Investigación de la Evolución Humana (Cenieh). Rosell ha explicat que el propòsit de la campanya d'aquest any és “contribuir al coneixement de l'extinció d'aquesta espècie humana a través de les seves relacions amb el medi natural i els grans carnívors”.
Història concentrada
La història dels neandertals està concentrada a la cova de les Toixoneres. El jaciment, que forma part del conjunt de les coves del Toll, conté informació des de l'origen dels neandertals, fa 200.000 anys, fins a la seva desaparició, ara fa 35.000 anys.
L'equip d'arqueòlegs que un any més treballa a les coves del Toll de Moià està convençut del valor del jaciment i centra la campanya a posar més dades sobre la taula que demostrin la rellevància de la cova de les Toixoneres a partir de noves troballes.
L'excavació se centra no només en la vida dels neandertals sinó també en l'evolució del paisatge on van viure. Els neandertals, explica Rosell, tenien una alta dependència del medi: “La cova de les Toixoneres és la que té la seqüència estratigràfica més llarga i permet veure com va evolucionant la manera de viure dels neandertals amb relació a l'evolució de l'entorn. Podem comprovar com ha anat evolucionant el paisatge i com el neandertal s'ha anat adaptant a les diferents condicions.”
Tot plegat, doncs, permet afirmar que la cova de les Toixoneres –juntament amb d'altres jaciments, com ara l'Abric Romaní de Capellades–, conté les claus que han d'ajudar a entendre per què els neandertals van desaparèixer.
Continuïtat garantida
La continuïtat de les excavacions a les coves del Toll està assegurada gràcies a un conveni signat l'any passat amb l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur). Amb aquest, ja són catorze els anys d'excavacions, però per Rosell tot aquest temps només representa “un pessic en la història del jaciment”. “Cada vegada s'obren més interrogants, però la ciència és això: preguntes i més preguntes”, ha afirmat.
L'excavació també disposa de l'ajut de l'Ajuntament de Moià i de l'Iphes mateix. Forma part del projecte de recerca d'aquest institut que porta per nom Compartint l'espai: la interacció entre homínids i carnívors al nord-est peninsular.
En les últimes dècades, s'han trobat dins les coves restes fòssils d'hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu i isard, entre d'altres. També s'han descobert restes d'un foc i estris de sílex corresponents al Mosterià, que demostren la presència humana de l'home neandertal durant el Paleolític mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d'antiguitat).
Un jaciment reconegut a escala mundial
Les noves datacions, que permeten confirmar que la cova de les Toixoneres de Moià va ser un dels últims refugis dels neandertals europeus, han convertit el jaciment en un punt d'interès mundial. “En l'aspecte científic, la cova de les Toixoneres s'ha situat a escala internacional com un jaciment clau”, assegura Jordi Rosell, codirector de l'excavació. Tal com explica, ho demostra també el fet que l'equip d'excavació d'aquesta campanya és el més internacional, amb arqueòlegs vinguts d'arreu del món. Són un total de 25 i provenen de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Binghamtom University, de Nova York. També hi participa el Centro Nacional de la Investigación de la Evolución Humana (Cenieh).