Un camí que travessa el País Valencià

El territori valencià conserva una gran varietat d'espais d'elevat valor ambiental, cultural i paisatgístic, en els quals podem trobar una flora i una fauna caracteritzades per la riquesa i la diversitat.

Aquest caràcter polièdric del paisatge s'observa molt millor des del selló d'una bicicleta i amb la cadència i el ritme que l'afeccionat procura pedalant. És així com valora que les muntanyes són un element clau del món mediterrani. De fet, més del 50% de la superfície valenciana està per damunt dels 500 metres d'altitud i aproximadament el 22% supera els 800 metres, però en aquestes zones només hi viu el 5% de la població.

La ruta que es proposa conté una gran varietat d'espais de gran valor ambiental en els quals encara tenen un gran protagonisme els processos naturals. El relleu abundant imposa la compartimentació de l'espai i, per tant, una gran biodiversitat.

El paisatge cultural de les serres ha estat modelat, des de fa segles, pel treball tenaç que homes i dones han portat a terme per poder habitar el dur medi, i l'empremta del qual es pot observar en els bancals impressionants, les llargues vies pecuàries, els camins anònims, les hortes humils, les masies disperses, les ermites i els pobles que ocupen el cim de moles i turons.

A causa del perfil de la ruta i del desnivell existent entre la cota més alta i la que es troba arran de la mar, resulta recomanable fer aquesta via verda en sentit descendent i és per això que convé fer la pujada fins al punt més alt del perfil, amb Rodalies Renfe (C5) fins a Caudiel o Xèrica. Resulta recomanable consultar les condicions amb què poden viatjar les bicicletes al trens de rodalia, per tal d'evitar sorpreses de darrera hora.

Una vegada al punt d'origen, veiem que al municipi hi ha importants altures, la serra d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 m), Las Palomas (1.155 m) o la Tejavana (1.074) en són bon exemple. També hi ha força paratges dignes de visitar, com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta, el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno a la serra de Caudiel.

Efectivament, ens trobem a la via verda d'Ojos Negros, també coneguda com a Via Minera; és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros, a la demarcació de Terol, i finalitza una tramada, en Algímia d'Alfara, travessant les comarques del Camp de Morvedre i l'Alt Palància, al País Valencià, i Gúdar-Javalambre i Jiloca, a Aragó.

La ruta de 161 km és la via verda condicionada més llarga de l'Estat i és ideal per recórrer-la caminant, a cavall i especialment en bicicleta, a més proporciona un elevat grau d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda pels escassos desnivells en algunes tramades.

Els túnels del traçat del que fou el ferrocarril miner de Serra Menera, continuen en el recorregut descendent que hem decidit optar i a pocs quilòmetres del punt de partença, discorrerem per un altiplà que ens permet observar magnífiques vistes panoràmiques amb conreus de secà, amb el parc natural de la Serra d'Espadà al fons.

Abans d'arribar a Xèrica, es travessa el túnel més llarg de tot el recorregut, amb 520 metres, que està il·luminat i no presenta cap dificultat.

Continuem descendint fins Navaixes i en el quilòmetre 15 del recorregut, ens sorprenen unes vistes magnífiques i un discórrer ben agradable entre pinedes. A poc a poc, ens acostem a l'abandonada estació de Sogorb, que es troba entre malesa i arbustos i a la vora hi ha una zona de descans.

Uns quilòmetres més avall (pocs, però) ens toparem el mirador de Sot de Ferrer, preludi del que més avant suposarà un canvi de paisatge en coincidència amb el salt de comarca.

Hem fet 34 quilòmetres i és en eixe moment que, a la vora de la via verda, ha canviat el conreu. Discorre la baixada cap a València per entre els primers horts de tarongers d'Alfara d'Algímia i d'Algímia d'Alfara. Fins ací podríem dir que ha acabat aquesta gran ruta, però encara podem continuar fins a València, en cas que agafem la direcció que ens ha de fer passar per Estivella, Albalat dels Tarongers, Gilet i Puçol, per poder enganxar la coneguda popularment com a «Via Xurra», a la pròxima localitat de Rafelbunyol. Tan sols ens resten per arribar a València 19 quilòmetres i el trànsit discorrerà pels nuclis urbans de la Tauladella, Roca Cuper, les hortes de Meliana, Almàssera i Alboraia, fins desembocar en tot un entramat de caminals rurals que ens enfilen cap a la gran urbs i que fan arribar fins l'estació del Metro d'Aragó, punt d'arribada en aquesta llarga jornada de descoberta.