Impuls públic a la renovació pedagògica de les escoles
Educació liderarà el procés per estendre abans de 10 anys els nous mètodes que el programa Escola Nova 21 està treballant en 30 centres
Els ajuntaments donen suport a un procés de treball en xarxa
El Departament d’Educació, amb la col·laboració de les entitats municipalistes, liderarà un procés de renovació pedagògica que hauria d’arribar a les aules de totes les escoles públiques i concertades en un termini de deu anys. Aquesta és la voluntat d’un procés que va començar fa dos anys amb el programa Escola Nova 21, un projecte impulsat pel Centre Unesco de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya, l’Obra Social La Caixa i la Diputació de Barcelona, i que ara passa el relleu a Educació.
El programa va néixer el 2016 amb una durada prevista de tres anys, i Escola Nova 21 adquirirà un caràcter més operatiu i treballarà amb les administracions fins a la dissolució del programa el 2020. En aquest temps s’ha començat a provar el procés de canvi en 30 escoles, tot i que 481 centres s’han incorporat al programa. “Estem plenament convençuts dels beneficis educatius que té participar en una xarxa de millora, i volem que això pugui arribar a la totalitat de centres educatius del país”, va explicar ahir el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez. En aquest procés, la Inspecció Educativa i els Serveis Educatius acompanyaran els centres per “ajudar a la millora de l’educació al nostre país”, segons Martínez.
Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, va explicar que el programa recull la crida de la Unesco a replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge. Escola Nova 21 no es defineix tant com un programa per experimentar noves experiències educatives, sinó per actualitzar el sistema educatiu i els centres. I amb una idea central ben clara: posar l’alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.
Com a mostra de la implicació del món local, ahir van ser en la presentació de l’acord les alcaldesses i l’alcalde de Sant Cugat, Montcada i Reixac, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Cerdanyola, i representants de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Tots van destacar la implicació del món local en la voluntat d’eixamplar l’aprenentatge col·laboratiu a través de les xarxes que lideren els municipis i també el paper dels ajuntaments en la concepció de l’educació com a eina de transformació social.
Usar l’iPad amb quaderns dels 60
Tant el Departament d’Educació com Escola Nova 21 assenyalen que no es tracta d’innovar per innovar, sinó d’ajudar els centres a millorar l’aprenentatge i afavorir la formació integral de la persona. Per això cal actualitzar les pràctiques que permetin assolir aquest propòsit, i Escola Nova 21 ho exemplifica dient que “cal evitar una innovació buida que es basi a comprar iPads per continuar fent els quadernets dels anys 60”.
La transformació que proposa Escola Nova 21 pretén que l’alumnat desenvolupi competències per a la vida en l’actual context històric, un context ple de reptes globals en constant transformació tecnològica. En aquest context cal actualitzar aquell model del postfranquisme, “fonamentalment transmissor de coneixements definitius”, segons Escola Nova 21. L’actualització hauria de revisar el propòsit de l’acció educativa i posteriorment les pràctiques amb què es duu a terme. I caldrà invertir en la formació dels equips, va afirmar el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, que no va avançar quina serà la inversió necessària.