Societat

Els municipis hauran d’assumir les multes de la UE pel reciclatge

Europa imposa un índex del 50% per al 2020 però Catalunya encara està en el 39,9%

L’Estat ja ha advertit que les competències són de les comunitats, que les tenen traspassades als municipis

L’ARC advoca per anar cap a una taxa que castigui a qui més brossa generi i augmentar el cànon de dipòsit per “pressionar” els ens locals

L’any 2020 tots els municipis hauran de reciclar el 50% dels residus que produeixin, ja que entrarà en vigor una normativa europea que es va aprovar el llunyà 2008 i que el govern espanyol va incorporar a la normativa estatal el 2011. La directiva europea obliga els estats i, per tant, el seu incompliment suposarà multes milionàries per als estats que la incompleixin. L’Estat espanyol ja ha fet saber a les comunitats autònomes que les competències han estat transferides i que, per tant, en seran les responsables. I a Catalunya? El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, és clar: “Al final, hauran de pagar els ajuntaments.” Tost es refereix al fet que, segons la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, els municipis tenen competències en la gestió i el tractament dels residus. “Nosaltres incidim a través de la llei de residus sobre els ajuntaments, però sobre els ciutadans només podem fer, com fem, campanyes de conscienciació”, assegura Tost.

Però hi haurà multes o Catalunya assolirà el reciclatge del 50% (els experts asseguren que s’ha d’arribar al 60% perquè el reciclatge net quedi en el 50%)? L’any 2016, el reciclatge a l’Estat se situava, segons l’Eurostat, en el 33,3%, mentre que la mitjana europea era del 45%, amb països com Alemanya que ja arribaven al 66% i amb molts altres, com ara Àustria, Bèlgica i Holanda, per sobre d’aquest 50%. A Catalunya, la mitjana està per sobre de l’espanyola, però queda encara lluny d’aquest 50%, sent del 39,92%. I aquest 50% és un primer objectiu, ja que la normativa marca que el reciclatge ha d’arribar al 55% l’any 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035. L’anàlisi de les dades –vegeu el gràfic– indica que hi ha poblacions que estan molt i molt allunyades dels objectius, com ara Creixell, al Tarragonès, o Pedret i Marzà, a l’Alt Empordà, però el cert és que les dades de l’ARC indiquen que la situació és negativa en una part important dels municipis catalans. Tost ho té clar: “En aquests anys ha mancat voluntat política; la brossa desapareix dels carrers a les nits i, per tant, els ajuntaments tenen la sensació que no és un problema.”

El director de l’agència recorda que l’any 2011, quan ja era conegut aquest llindar de reciclatge per al 2020, el departament que llavors dirigia Lluís Recoder va decidir incrementar el cànon que els municipis pagaven per abocar els residus, “és a dir, tocar la fiscalitat, com feia tot Europa, per fer reaccionar els municipis”. L’efecte va ser limitat els primers anys –de fet, l’índex de reciclatge està estancat al voltant del 40% des de llavors–, però s’ha notat un increment de les mesures per fomentar-lo des que el cànon, que llavors estava en 10 euros per tona, ha superat els 30. Aquest any 2019 els municipis ja pagaran 40 euros per tona i el 2020 arribaran als 47, una xifra que, segons l’opinió de Tost, “ja hauria de motivar tot i estar lluny dels fins a 200 que es paguen a Europa”. De tota manera, tal com recull l’acord, renovat també per al 2019, entre l’ARC, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una gran part del cànon –el 96%– retorna als municipis “pel tractament de la fracció orgànica recollida selectivament, per la valorització d’altres fraccions de residus i per la promoció de campanyes de sensibilització”.

Sigui com sigui, el 2018 van ser molts els consells comarcals o ajuntaments que van iniciar projectes per a la millora de la recollida selectiva. Un exemple va ser la mateixa AMB, que cap a l’estiu va posar en marxa una línia d’ajuts perquè cada ajuntament iniciés, de manera individualitzada, les fórmules adequades per millorar els índexs de reciclatge. El mes de novembre mateix, l’AMB ja feia una previsió en què estimava en un 13% l’increment de la recollida selectiva. L’AMB, doncs, preveia passar de l’estancament entorn del 33% registrat des d’inicis de la dècada, a superar el nivell del 35% el 2018, tot i quedar encara lluny del 50%.

Una nova llei, a tocar

Tost també defensa aquest escenari: “La individualització de la gestió en cada ajuntament fins a arribar, gràcies al suport de la intel·ligència artificial, al pagament per generació, és a dir, que els ciutadans tinguin una taxa separada dependent de les deixalles que generin.” El director considera fonamental que, un cop passades les properes eleccions municipals, “per evitar la lluita política en aquest tema tan sensible”, els nous consistoris “facin els deures i elaborin plans de gestió municipals dels residus en què apostin per un sistema o un altre o una combinació de cada un”.

En aquest sentit, Tost admet que en els darrers mesos hi ha hagut un boom de municipis que han iniciat el sistema del porta a porta. “Actualment s’ha d’admetre que és el més eficient, el que ens està donant creixements més importants i, sobretot, millores qualitativament”, reflexiona. De fet, alguns dels municipis que l’han implantat recentment han passat del 25 al 80% de recollida selectiva.

La Generalitat treballa ja en la nova llei de residus, una normativa que, entre altres aspectes, preveu l’obligació que els municipis cobrin diferenciadament la taxa dels residus i no emmascarada com ara amb l’IBI o l’aigua, una taxa més justa que penalitzi qui més contamini, mantenir l’augment de 5 euros per tona i any a partir del 2020 i un pla específic per a les ciutats de més de 50.000 habitants. També s’estudia la possibilitat de fer públic què paga cada ajuntament de cànon perquè se sàpiga qui fa els deures i qui no.

La maquinària europea és lenta, però quan s’engega no s’atura, i les multes arribaran
Josep Maria Tost
Director de l’agència de residus de catalunya
Durant aquests anys ha mancat voluntat política; no pot ser que alguns encara tinguin els contenidors de fa vint anys

Grup de treball metropolità

L’Agència de Residus de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona constituiran aquest mes de gener un grup de treball amb l’objectiu d’estudiar quina és la millor tecnologia per aconseguir un doble objectiu: millorar les xifres de reciclatge i caminar cap a una taxa més justa. En el grup hi haurà tots els municipis metropolitans però també els més grans d’arreu de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.