Les Passions esquiven la crisi

Els responsables de la Passió d'Esparreguera diuen de moment que l'assistència al teatre està sent similar a la d'altres anys, tot i que la dada l'acabaran de precisar a final de temporada. Així ho assenyala el vicepresident de l'entitat, Quim Marín, que considera: «No ens podem queixar de les primeres representacions [les obres van començar el 7 de març].» Tanmateix, la situació de les hisendes públiques fa que les subvencions hagin estat menors aquest any, i tot i que el pressupost no ha quedat gaire alterat, el vicepresident de la Passió explica: «No hem pogut tirar endavant algunes coses.» Aquestes mancances s'han substituït amb algunes millores tècniques que no han comportat cap cost afegit, com ara modificacions en alguns quadres per donar més espectacularitat. «Hem millorat la Glòria final amb modificacions en l'enllumenat», explica Marín. Així mateix, 20 dels actors més veterans s'han retirat per deixar pas a actors més joves, cosa que no significa que s'hagin desvinculat de la Passió, sinó que han assumit altres papers o bé s'han incorporat a tasques tècniques. Entre els papers més rellevants hi ha els personatges de sant Pere, sant Joan i Nicodemus.

La davallada en les subvencions ha fet que el pressupost de la Passió de Molins de Rei s'hagi reduït dels 40.000 euros de fa dos anys als 34.000 d'enguany –l'any passat va ser de 38.000 euros–. «Malgrat aquesta reducció, l'espectador no notarà res, perquè les inversions importants ja les hem fet en anys anteriors.» Així ho explica el president de la Passió molinenca, Miquel Oliver, que aclareix que «la Generalitat i l'Ajuntament han tancat molt l'aixeta de les subvencions». «La cosa està molt malament, ens han reduït gairebé un 50% dels ajuts.» En l'edició d'enguany la reducció pressupostària no es percebrà, ja que fa tres anys es va estrenar escenografia, que es va acabar de completar fa dos anys, però Oliver assenyala: «Si la restricció dura en el temps, no podrem refrescar els recursos.» En edicions anteriors, els responsables de la Passió de Molins van dur a terme millores en l'escenografia, l'enllumenat i el vestuari, i en els últims cinc anys s'ha adquirit equipament per no haver-lo de llogar.

Pel que fa a Olesa, les representacions es troben en l'equador i s'han registrat 4.000 espectadors, una xifra similar a la d'altres anys. També s'han pogut dur a terme les millores que tenien previstes, per la qual cosa no s'ha notat gaire la crisi. Anticipant-se a una possible davallada del nombre d'assistents, els organitzadors han incrementat enguany la promoció i han introduït millores com ara un paquet de 23 euros que inclou l'entrada i el dinar en un restaurant del municipi.

Les representacions van començar el 28 de febrer a Olesa, i acabaran l'1 de maig. Es tracta de representacions sobre els últims dies de Crist, les primeres notícies de les quals daten del 1538. Al segle XIX es va viure un punt d'inflexió quan les representacions es van modernitzar en adaptar-se a locals tancats amb tècniques i escenografies pròpies del teatre del moment. Tant a Olesa com a Esparreguera l'organització de la Passió aplega un miler de persones. El cas de Molins suposa la Passió més innovadora del Baix Llobregat. Es representa des de fa 13 anys, amb una senzillesa i un simbolisme que l'allunyen de la sofisticació escènica de la Passió d'Olesa i la d'Esparreguera, i inclou influències d'Ibsen, de Brecht i dels moviments pictòrics de la primera meitat del segle XX.