“Saber el català és l’ascensor social”

És una gran satisfacció també pel que representa per a nosaltres Martí Gasull, que va ser un dels impulsors de la nostra entitat juntament amb Òmnium Cultural i el Ciemen. És important que algú doni valor a la feina que vas fent per la llengua i entre tantes entitats.

Els amazics han suportat segles d’opressió i no és una cultura considerada de prestigi. Al nord d’Àfrica tenim el francès i l’àrab, que s’han valorat com a llengües superiors. No és fàcil recuperar l’autoestima de la nostra cultura. Sempre ens han dit que és la llengua del pagès i d’estar per casa. A Catalunya es comença a entendre que abans que àrabs, marroquins o musulmans ens sentim amazics.

La reivindicació neix dels amazics, però ens és fàcil tenir aliances amb els catalans. Ens entenem perfectament quan parlem d’un país, una llengua i una cultura. Som els primers que ens apuntem a la defensa dels senyals d’identitat i dels interessos de Catalunya. No cal que ningú ens convenci. Hi ha un paral·lelisme i una complicitat entre les llengües i cultures minoritzades.

Són dues terceres parts, segons les zones de sortida de les persones emigrants del Marroc cap a Catalunya. La llengua és la clau per obrir la porta per conèixer i interaccionar en un país. Aprendre el català és l’ascensor social. L’aprenentatge de la llengua entre els joves i infants és important per treballar el sentiment de pertinença. Tots estimem el Marroc però també sabem que ens ha donat molt aquesta terra. Som gent oberta i volem que se’ns vegi com a amazics. Dir-nos marroquins ens tanca, perquè també tenim germans a la Cabília, Líbia, Níger o Mauritània, no només és el Marroc. Volem ser qui som.

Tenim les classes amb dones analfabetes i els ensenyem el català. Mirem que sigui la nostra llengua vehicular a tots els espais on treballem amb els infants que venen a fer activitats. Intentem que les celebracions, com ara la que vam fer de l’any nou, es facin en català o amazic.

De tota mena i de tota classe social. Als cursos s’apunten els que fa temps que aprenen el català i els que acaben d’arribar. Els insistim que coneguin el català, que ja els obrirà al castellà, perquè si ho fan a la inversa no se’n sortiran. Els diem que el castellà el poden aprendre al seu barri i el català els pot diferenciar.

Formem professors i també anem al Marroc, on expliquem el fet diferencial català. Per nosaltres, Catalunya és un model a seguir pel que fa a la normalització de la llengua i la promoció de la cultura. Ens interessa que els amazics vegin que es pot arribar a aquest nivell.