“El carlisme era difícil d’encaixar en la història de la lluita de classes”

En historiografia, sí, ja que a la universitat s’estudia molt. En els anys de la Transició la història que predominava era la relacionada amb la ideologia marxista, amb la lluita de classes com a motor. En aquest context, en el carlisme, per la seva transversalitat i aspectes considerats més retrògrads, era difícil d’encaixar-hi. Actualment hi ha molts professors universitaris que impulsen tesis doctorals sobre el segle XIX, un segle que no es pot entendre sense les guerres carlines, amb conseqüències que arriben fins al present.

Evidentment. En la Guerra Civil els carlins van optar pel bàndol franquista, tot i que després els van trair. Es va estigmatitzar per una banda i per l’altra. Hi havia un carlisme més d’extrema dreta i un altre que tirava cap a l’autogestió. Però tot això a nosaltres no ens importa, el que ens importa és la història, estudiar els fets del XIX, aprofundir en la història local, que és la base de la general. Es tracta de treballar des d’un punt de vista científic, no ideològic.

Les guerres carlines van deixar ferides molt grans i després d’una gran ferida ve un període de silenci. De la Guerra Civil tampoc se’n parlava gaire dins les cases.

El 2013, el Centre d’Estudis d’Avià vam fer el primer simposi sobre història del carlisme. L’arrelament que va tenir al Berguedà era una raó prou bona. Fins ara hem fet cinc simposis i l’any passat vam decidir fer-los a partir d’ara cada dos anys i pel mig unes jornades. A banda de publicar un llibre amb les ponències presentades ho aprofitem per presentar-ne d’altres relacionats amb el carlisme. Aquest any es farà l’11 de maig i pretenem que els deu ponents ens enviïn les conferències amb antelació per donar-les als ponents i vendre-les als assistents. Ve gent de tot Catalunya i de l’Estat. Reunim unes 100 persones i, si ens ha sobrat algun diner, les convidem a dinar. Enguany hem fet una pel·lícula sobre la detenció del comte d’Espanya. Esperem estrenar-la en el simposi del maig.

Ens financem amb la venda dels llibres. Tothom treballa de franc i intentem fer impressions barates. Els llibres del simposi es venen a 20 euros i l’Ajuntament d’Avià ens dona ajudes puntuals, que són d’agrair. Abans d’acceptar qualsevol projecte, avaluem riscos. També fem coedicions quan creiem que el projecte pot tenir un interès més general, com un de recent sobre la petja de Prudenci i Aurora Bertrana al Berguedà.

Va néixer el 2001 com una continuació de l’Associació Cultural El Vilatà, de Gironella. El presideix en Josep Rafart i tenim vocació comarcalista. L’activitat més visible és la publicació de llibres, entre els quals tenim la col·lecció Història del Carlisme, del qual s’han publicat vuit volums. Ens vam instal·lar a Avià per la bona acollida de l’Ajuntament. Som, en definitiva, un grup de gent del Berguedà amb inquietuds culturals.

Nosaltres bevem de les fonts. En el nostre treball es pot sustentar, i s’hi sustenta, una història més general.

Està molt més tocat del que la gent es pensa. Al Berguedà hi ha tres entitats culturals, els de l’Erol, nosaltres i un centre d’estudis a la Pobla de Lillet que comença a fer coses. Les entitats culturals som petites, amb poca gent, i no tenim gaire predicament. Les coses culturals d’una mica de nivell, fetes per professionals del tema, costen de vendre. La xarlatanada ven força més. Fa trenta anys que em moc en aquest terreny i crec que hem anat a menys.

A Morella, en la presentació del llibre de la Núria Sauch, va intervenir la periodista Conxa Rodríguez, que em va preguntar si veia alguna relació entre el fet que al Berguedà predominés la CUP i que hagués estat territori carlí. L’únic paral·lelisme que hi veig, en tot això, és que l’interior de Catalunya ha conservat una mena d’antigovernamentalisme al llarg dels anys per raons que se m’escapen. Agrada anar en contra del que mana. Carlins, lliberals, independentistes, govern... Alguns llocs fortament carlins, com ara el Berguedà, van tenir posteriorment un paper molt important en la revolució anarquista. Una altra relació no l’hi veig. Hi ha un sentiment atàvic contra el que mana.