Societat

L’Escala reflexiona sobre el seu pas ‘de poble a ciutat’

Cinc debats dedicats a les connexions entre el concepte ‘ciutat’ i realitats com ara l’urbanisme, la governança, el turisme, el paisatge i la cultura van aplegar ahir experts al Museu de l’Anxova i la Sal

El simposi Diàlegs de l’Escala. De poble a ciutat. que es va celebrar al llarg del dia d’ahir al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala va marcar-se l’objectiu d’arrancar una prospecció reflexiva sobre la transformació profunda de l’Escala en la primera dècada del segle XXI, en el qual ha doblat la població i s’ha situat, en paraules del poeta i lingüista Carles Duarte, en els paràmetres d’una ciutat. Duarte considera que el canvi d’escenari (de poble a ciutat) creava la necessitat d’exposar una visió crítica, que és el que van aportar els participants en els cinc debats, amb les seves mirades expertes i externes en diversos àmbits.

La introducció als diàlegs va fer-los el catedràtic emèrit de la UdG i director de l’Institut Català de Recerca i Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, al matí. El primer debat va agrupar els arquitectes Itziar González i Carles Llop, que van debatre l’urbanisme. S’hi va escoltar que en l’urbanisme és fonamental prioritzar l’interès general i que cal incorporar-hi mecanismes de participació i de cooperació. També es va assegurar que el planejament és necessari sempre que s’hi incorporin eines d’acompanyament.

El segon debat va aplegar Pere Macias i Oriol Nel·lo i es va debatre al voltant de la governança. Es va exposar que “les formes de governança estan en constant renovació”, es va remarcar que ara el “territori està molt més interconnectat i les àrees urbanes s’eixamplen, i que això requereix governança més transversal”.

En la segona meitat del matí, la consellera de Territori del Consell Insular de Formentera i el catedràtic d’Esade J.F. Valls van reflexionar sobre turisme. En aquest debat es va afirmar que “cal afrontar el desafiament de ser ciutat sense deixar de ser poble” i s’hi va exposar el cas de Formentera, que es va definir “com a singular”, on es vetlla per la “convivència entre turistes i la gent de l’illa”.

Seguidament, el doctor en ciències ambientals Martí Boada i l’arquitecta Maria Rubert van dirigir la seva prospecció reflexiva cap al paisatge. En el debat va exposar-se la idea que l’Escala “s’hauria de poder repensar com un cercle d’influència paisatgística”, i es va remarcar que la població és “l’exponent d’un paisatge profundament humanitzat”. Es va reforçar la idea que cal destacar la riquesa i varietat paisatgística.

Van tancar el darrer debat l’historiador Ferran Mascarell i la regidora de Barcelona Gemma Sendra. En l’intercanvi d’opinions es va sentir que la cultura té noves formes d’expressió i nous llenguatges. Es va posar sobre la taula, entre altres idees, que ciutats com l’Escala, on es combina patrimoni i paisatge, són escenaris idonis per al desplegament d’un projecte cultural d’una gran ambició. Havia obert el simposi al matí l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, i va tancar-lo a la tarda el president de la Diputació, Miquel Noguer.

LA XIFRA

15
persones
van participar en els cinc debats que es van organitzar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia