Trenta anys de la primera insubmissió col·lectiva
Gairebé una seixantena de persones, que van arribar a ser unes 50.000 en deu anys, van plantar cara a l’Estat simultàniament
Va propiciar la suspensió del servei militar obligatori, el 2001
El 20 de febrer del 1989, 57 joves d’arreu de l’Estat, vuit a Catalunya, van desafiar l’Estat espanyol presentant-se simultàniament als jutjats militars de les seves localitats com a insubmisos. Els catalans ho van fer al jutjat militar de Barcelona. La insubmissió significava una disputa no violenta a l’Estat, qüestionant el militarisme com a ideologia imperant i les conseqüències que, inevitablement, se’n deriven. La negativa a la realització del servei militar i la prestació social substitutòria, en aquell moment obligatoris, suposava un gran desafiament a l’Estat, en tractar-se d’un dels elements centrals del militarisme ja que, segons Pepe Beunza, primer objector de consciència de l’Estat espanyol, la negativa a fer la mili significava també “una lluita pel desarmament, contra el comerç d’armes, contra la guerra...”. No obstant, la insubmissió col·lectiva no sorgia del no res, ja que hi havia precedents importants, com la negativa a fer el servei per motius ideològics l’any 1971 per Beunza, a qui van seguir Víctor Boj, Jordi Agulló i Joan Guzmán, i les iniciatives de servei civil iniciades a Orriols (València) i, sobretot, a Can Serra (l’Hospitalet de Llobregat) que, segons Beunza, va representar “el pas de l’objecció individual a l’objecció col·lectiva” i que s’expandí a diversos indrets del territori català i espanyol.
Les presentacions d’insubmisos arreu de l’Estat van significar l’inici d’una campanya de desobediència que, al llarg dels més de deu anys que va durar, va comptar amb 50.000 insubmisos a tot l’Estat, 15.000 a Catalunya i va fer palès, segons l’Assemblea Antimilitarista de Catalunya, que “uns quants ciutadans de peu poden generar la deslegitimització de les lleis fins a canviar-les”.
El camí fins al 1989
El Moviment d’Objecció de Consciència (MOC), moviment de desobediència civil pacífica i no violenta, autogestionat i assembleari, es va constituir l’any 1977 i es va convertir immediatament en l’organització coordinadora dels grups d’objectors existents arreu de l’Estat. Segons les dades presentades pel doctor Carlos Ángel Ordás en la seva tesi doctoral, dos anys després de la constitució del MOC existien una trentena de grups amb, aproximadament, 200 objectors en total. L’any 1981 el nombre de grups s’havia duplicat, però la majoria eren petits i poc operatius. En aquest context el moviment va viure una etapa d’apatia, però es va reactivar els anys següents com a conseqüència de l’entrada d’Espanya a la OTAN, amplificat pel canvi de d’actitud del PSOE respecte a aquesta organització una vegada assolit el poder. Molts objectors i antimilitaristes coincideixen que el camí de la lluita ha de ser la confrontació directa amb l’Estat, assumint les penes de presó com a part de l’estratègia. En aquest període apareixen també els Mili KK, que, a Catalunya, constitueixen una part completament integrada del MOC.
La insubmissió
Dels 57 joves que es van presentar als diferents jutjats militars per declarar-se insubmisos el 20 de febrer del 1989, onze van ser detinguts. La segona onada d’insubmissió col·lectiva es va produir dos mesos després, quan s’hi van presentar seixanta insubmisos i dos van ser detinguts. La tercera, el mes de juny, va comptar amb 75 insubmisos i quatre detinguts. Durant tot el 1989, 72 joves es van declarar insubmisos als Països Catalans i més de 500 arreu de l’Estat; d’aquests, 31 van ser empresonats, fet que va constatar l’arbitrarietat de l’Estat i, sobretot, com les circumstàncies havien superat els poders estatals a l’hora de reaccionar a l’allau de desobediència civil no violenta exercida pel MOC.
La fi de la ‘mili’ i la PSS
Tot i el qüestionament continu al militarisme que va suposar el moviment insubmís, no va ser fins al 2001 quan es va suspendre l’obligatorietat del servei militar obligatori i la prestació social substitutòria. L’entrada en vigor, el 1995, del nou Codi Penal durant el govern socialista deixa en irrisoris els casos en què la insubmissió comporta presó. Ja el 2001, amb govern popular, es culmina la professionalització de l’exèrcit que posa fi al servei militar i la prestació social substitutòria
LADATA
LA XIFRA
Acte amb insubmisos a la Model
Dimecres a les set de la tarda se celebrarà a l’antiga presó Model un acte de commemoració dels trenta anys d’insubmissió al servei militar i a la PSS. L’acte, organitzat per l’Assemblea Antimilitarista de Catalunya, comptarà amb la presència de tres dels primers insubmisos: Yon Sànchez, Josep Maria Moragriega i Carlos Hinojosa. Aquests, juntament amb Pepe Comellas, que va complir condemna a la Model, Gabriela Serra, Dolors Sabater i Montse Minguella, que van participar en moviments de suport a la insubmissió, i Jaume Asens, un dels advocats defensors dels insubmisos, reflexionaran sobre la desobediència civil a través de l’experiència del moviment. La xerrada serà oberta i l’acte es clourà amb un concert acústic d’Ovidi4.