La fiscalia de Medi Ambient de Girona va obrir un 26% menys de diligències el 2009
El fiscal Enrique Barata lamenta que els ajuntaments no col·laboren en el sancionament de construccions il·legals
La secció de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Patrimoni Històric de la fiscalia de Girona es va organitzar el 2006, un any després que la fiscalia general creés aquesta secció concreta. Des d'aleshores cada any s'havia anat incrementant el nombre de diligències que s'incoaven, i aquest és el primer en què hi ha hagut un retrocés, si bé encara es mantenen en procés moltes de les que s'havien començat. De fet, un cop s'obre la investigació, el procés pot acabar amb un arxivament del cas –com passa moltes vegades–, o bé en denúncies o querelles, en funció de la gravetat del delicte. Segons explica Barata, la majoria de les diligències s'obren o bé perquè els casos li fan arribar particulars, entitats ecologistes i els agents rurals. En aquest sentit, s'ha queixat que no li arriben denúncies dels ajuntaments, que, tot i tenir casos sobretot de delictes d'ordenació del territori –com ara construccions il·legals en espais protegits–, no els deriven cap a la fiscalia: «Amb el nou codi penal la inactivitat d'un ajuntament també serà delicte». En aquest sentit, ha afirmat que poden sancionar i enderrocar, però que rares vegades ho fan.
LES DADES
La xifra d'atestats dels agents rurals es manté
D'altra banda, el nombre d'atestats que van obrir el 2009 els agents rurals es va mantenir gairebé igual que el 2008, amb 46 atestats oberts l'any passat respecte als 45 de fa dos anys. El 2007 la xifra va ser molt superior, de 66 atestats. La majoria han sigut cada any per delictes contra l'ordenació del territori, bona part dels quals van ser l'any passat en municipis del Baix Empordà, com ara Cruïlles, Palamós, Pals o Forallac. En molts casos no són per obres noves, sinó per ampliacions. En el rànquing dels motius dels atestats, tot seguit hi ha els de delicte contra la flora i la fauna –amb dotze casos el 2009–, després els incendis forestals –onze casos l'any passat– i, finalment, els de desobediència i amenaces, i altres motius, amb quatre i tres casos respectivament. L'any passat no es va obrir cap atestat per residus. Segons han explicat el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Emili Santos, i el cap dels agents rurals a la demarcació, Ignasi Dalmases, el nombre d'atestats ha disminuït perquè en anys anteriors ja s'havia fet molta feina i, per tant, queden menys casos per detectar. De fet, alguns dels atestats s'envien a la fiscalia, que a vegades és qui demana els informes per comprovar denúncies que han fet particulars o altres cossos. Segons ha explicat Santos, «els agents rurals van fent la seva feina d'anar obrint atestats quan veuen que hi pot haver delictes, que és una feina molt minuciosa però molt ben feta».