“La vaga feminista no s’acaba, seguirem fins aconseguir el món que volem”

“Juntes som més fortes, cap pas enrere!”. Aquestes han estat les paraules inicials del manifest que s’ha llegit a la Plaça Catalunya de Barcelona durant l’acte final de la vaga feminista d’aquest 8 de març, que ha acabat amb l’avís que “la vaga feminista no s’acaba, seguirem fins aconseguir el món que volem”. Desenes de milers de persones que han arribat amb la manifestació, que ha portat per lema Ens aturem per canviar-ho tot, s’han quedat a fora de la plaça per manca d’espai.

Sofia Bengoetxea, Aissatou Diallo, Natza Ferrer i Alba Flores han estat les encarregades de llegir un manifest amb desenes de reivindicacions, que insisteix en la necessitat de continuar la lluita feminista perquè “no n’hi ha prou”. En l’inici de l’acte a la Plaça Catalunya, Itziar Castro i Silvia Albert Sopate han començat l’acte amb el lema “visca, visca, visca, la lluita feminista”, que de seguida ha rebut l’eco de la plaça. Han dit que se sentien “emocionades de veure tanta energia feminista” però al mateix temps han lamentat que hi faltaven les dones que no estan d’acord amb la vaga o les que han mort a la frontera, entre altres col·lectius.

Han subratllat que després d’una jornada de “vaga de cures, de consum, estudiantil i laboral” estaven “de reivindicació i celebració” perquè “la revolució serà feminista o no serà i el feminisme serà antiracista o no serà”.

El manifest alerta que les vides de les dones “segueixen marcades per les desigualtats, per les violències masclistes, per la precarietat, per les exclusions socials i laborals, pels desnonaments dels habitatges, pel racisme i la manca de responsabilitat de la societat patriarcal i de l’estat en els treballs de curs”.

Malgrat la “força col·lectiva” aconseguida en l’edició de la vaga del 8 de març del 2018, l’escrit assegura que “no n’hi ha prou” perquè ara, a més, cal anar “enfront d’una dreta i extrema dreta que ha situat les dones, lesbianes i trans, i sobre tot a les migrades, com a objectiu prioritari de la seva ofensiva ultraliberal i patriarcal”. “Cap pas enrere, no passaran!”, proclama.

El manifest reclama acabar amb “de violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades” a través de més polítiques públiques; critica la “opressió per les orientacions i identitats sexuals”; reivindica “la despenalització total” de l’avortament; exigeix la llibertat de les preses polítiques i exiliades; diu “no a la llei mordassa”, i reclama que es reconegui la venda ambulant “com un ofici”.

També demana acabar amb la “discriminació salarial, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral” i “una jornada laboral de 30 hores”.

Segons les convocants, “ser dona és la principal causa de pobresa” en un context de “neoliberalisme salvatge” i “capitalisme extractivista i energètic”. Per això, reclamen “que la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política” i criden a una “vaga de consum”.

D’altra banda, aposta perquè s’acabi l’educació “sexista, racista i colonial” i exigeix “una educació feminista, inclusiva, gratuïta i laica”. També diu “no a les guerres” i a la “fabricació de material bèl·lic”.

El manifest denuncia les polítiques migratòries i de militarització de les fronteres i demana l’acolliment de “totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, perquè cap persona és il·legal”. En aquesta línia, exigeix la derogació de la Llei d’Estrangeria “per racista i xenòfoba” i “el tancament dels CIES per funcionar com a presons i centres de tortura”.

El manifest acaba dient que “la vaga feminista no s’acaba, seguirem fins aconseguir el món que volem”.

L’acte final s’ha dut a terme en un escenari a la Plaça Catalunya. Abans i després de la lectura del manifest hi ha hagut les actuacions d’Artemis i Barcelona Burlesque Experience, Projecte Lilith, Joina, Les Impuixibles, Yurdance, The sey sisters, i Amparo Sánchez, Amparanoia.