Catalonia Sacra apropa al públic el patrimoni religiós
La iniciativa dels deu bisbats catalans per donar a conèixer el patrimoni de l’Església comença avui al barri de Gràcia
Rutes, conferències i visites culturals capten cada cop més visitants
Amb la visita organitzada avui a l’església de Sant Joan de Gràcia de Barcelona, Catalonia Sacra, la iniciativa dels deu bisbats catalans que va néixer el 2012 per donar a conèixer el patrimoni religiós de Catalunya, dona el tret de sortida a la seva agenda del 2019. L’església que avui es visita, situada al cor d’aquest ara barri barceloní, està situada en l’emplaçament de l’antiga torre de la Virreina, de la qual encara conserva algun vestigi; va ser construïda entre el 1874 i el 1884 i al seu interior amaga, cosa que molta gent desconeix, una autèntica joia modernista, la capella del Santíssim de Francesc Berenguer, amic i col·laborador d’Antoni Gaudí. També els murs exteriors tenen senyals i parlen de la Setmana Tràgica o la Guerra Civil espanyola. Per a la setmana que ve Catalonia Sacra proposa el dissabte dia 23 una conferència davant l’obra Els manuscrits de Sant Feliu de Girona, que daten del segle XIV, a la basílica de Sant Feliu de Girona, a càrrec del doctor Jaume Puig i Oliver. Qui hi estigui interessat ha de saber que per fer aquestes activitats dirigides cal inscriure-s’hi (www.cataloniasacra.cat/agenda, [email protected]).
La programació d’enguany de Catalonia Sacra –a través de la història de l’Església, de més de 2.000 anys, i del seu patrimoni es coneix la història de Catalunya– inclou visites a petites esglésies de diferents èpoques històriques i conferències, però també hi ha la possibilitat de fer itineraris. Un d’ells, per exemple, donarà a conèixer les esglésies romàniques de Mura i Talamanca (11 de maig) o un altre, les esglésies de les colònies del Llobregat (programat per al mes de setembre). També hi ha visites a les catedrals. Aquest any i entre moltes altres propostes, hi ha, per exemple, una visita per explicar els vitralls de la catedral de Solsona, una altra per donar a conèixer el Palau Episcopal de Girona o una altra per veure la restaurada pintura de la Pentecosta de la catedral de Vic.
La restauració del patrimoni cultural és una de les grans preocupacions i satisfaccions de les delegacions de patrimoni cultural dels bisbats. Per això, en l’agenda d’enguany es proposen un seguit d’activitats centrades en béns patrimonials que han estat recentment restaurats i investigats. Entre aquestes activitats hi ha les pintures gòtiques de Santa Maria del Bruc o la taula de la Pentecosta de la catedral de Vic, que han estat recentment restaurades. També es farà una activitat centrada en el retaule de sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat en el marc d’un programa d’activitats dedicat a l’obra.
Enguany, i com a novetat, Catalonia Sacra aprofitarà períodes com ara Setmana Santa i l’estiu per proposar, a través del seu web www.cataloniasacra.cat, activitats que el visitant pot fer per lliure. En el període de Setmana Santa es suggeriran actes o béns artístics relacionats amb la figura del Crist, i a l’estiu es proposarà un itinerari en etapes que recorrerà les esglésies dels Pirineus.
Catalonia Sacra també suggereix cada any actes culturals d’arrel religiosa. Aquest cop proposen, entre d’altres, la Passió d’Ulldecona, que celebra el seu 65è aniversari; la festa de Sant Medir de Barcelona; la processó dels Dolors de Peralada; el cicle Músiques del Retaule de Vilanova i la Geltrú, o la processó del Carme que es fa al port de Barcelona.
LES XIFRES
La Ruta del Cister ha fet 30 anys amb més de 7 milions de visitants
El turisme al voltant d’esglésies, monestirs, catedrals, claustres i altres vestigis religiosos ha crescut molt els darrers anys. Només un exemple: segons dades de La Ruta del Cister, que va néixer a iniciativa dels consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell ara fa 30 anys, més de 7 milions de persones (7.664.660) han visitat els monestirs que formen part de La Ruta del Cister: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. La ruta, la marca turística, nascuda el 1989 per dinamitzar turísticament i econòmicament les tres comarques que la integren: l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, ha estat, doncs, un èxit. En aquests 30 anys, l’auge de visitants s’ha traduït també en un increment de l’oferta turística i de serveis en aquestes comarques, en què s’ha passat de 40 allotjaments el 1989 a 334 el 2018, de 54 establiments de restauració a 436 i de no haver-hi cap empresa de turisme actiu a les 41 que hi ha actualment. D’altra banda, 105.389 persones han fet el GR175 La Ruta del Cister en els deu últims anys. Només durant el 2018, els tres monestirs cistercencs van sumar 167.861 visites. Tot i que el seu nom es basa en els tres monestirs, que formen un important patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques, des de la seva creació, La Ruta del Cister ha incorporat també tots aquells recursos turístics, culturals i naturals que es poden trobar en el conjunt dels seixanta-cinc municipis que la integren.