Una joia d’Esponellà

Sant Miquel de Centenys és un d’aquells temples escampats pel territori, de presència discreta, construïts fa segles amb l’única pretensió de donar els serveis litúrgics indispensables i reunir de tant en tant els veïns de l’entorn en alguna festa o aplec. De manera paral·lela al despoblament de pagès, ermites com ara la de Sant Miquel han anat caient en l’oblit. Hi ha qui creu que, precisament, aquest patrimoni arquitectònic i sentimental poc espectacular és el que basteix la identitat d’una comunitat i, per tant, cal conservar-ho. Els voluntaris del grup de recuperació del patrimoni del Pla de l’Estany –un col·lectiu impulsat pel Centre d’Estudis Comarcals i el Centre Excursionista de Banyoles, que fa anys que netegen i arrangen fonts, comunidors, rentadors...– són dels qui pensen d’aquesta manera i, des de fa un parell de setmanes, estan treballant a Sant Miquel per rescatar-lo de l’abandonament. No parteixen de zero, ja que l’any 2000 s’hi va instal·lar una teulada nova –una intervenció indispensable per frenar la degradació de l’edifici– i fa pocs mesos l’Ajuntament hi va instal·lar una porta de ferro. Fins aleshores, la nau estava oberta i hi podia entrar tothom. La primera referència documental de l’ermita és del segle XV, però el seu aspecte actual és fruit d’obres posteriors. La intenció del grup és repicar les parets per tal de deixar vista la pedra original i reparar l’altar (que està partit), el terra i el banc de pedra que envolta la nau. També arranjaran la fornícula de l’absis, on podria haver-hi hagut la imatge d’un Sant Crist. Si és possible, explica Miquel Rustullet, integrant del grup, hi posaran una imatge del sant que dona nom al temple i, més endavant, miraran d’aconseguir una campana. “Ens agradaria que, després de les obres, s’hi poguessin fer de nou algunes celebracions”, comenta Rustullet. El pressupost de què disposen és de 4.500 euros, aportats pel Bisbat i l’Ajuntament d’Esponellà, destinats a la compra de material. Aquest projecte és el primer que el grup de voluntaris executa en un lloc tancat i, per tant, la feina que hi facin perdurarà en el temps, a diferència de les anteriors, totes exteriors, que requereixen manteniment.