Una quarta part de la població, en risc d’exclusió
Els nivells de desigualtat augmenten a Catalunya, després de dos anys de tendència inversa
Ser dona o migrant augmenta el risc de pobresa, segons ECAS
La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va presentar ahir el desè informe Insocat, amb el títol Treball precari, habitatge privatiu i manca d’inversió social. L’estudi, elaborat per la investigadora social Georgina Marín amb la col·laboració de la doctora en economia Júlia Montserrat, posa de manifest com la pobresa i les desigualtats tornen a créixer a Catalunya després de dos anys de lleugeres millores. Els resultats de l’informe revelen que el 23,8% de la població es troba en risc de pobresa i d’exclusió social i que el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,7 vegades més que el 20% amb menys guanys. Es constata, així, la tendència a l’alça de les desigualtats a Catalunya, que es veu agreujada en els casos de les persones migrants.
A més, la meitat de les llars tenen dificultats per arribar a final de mes. Teresa Crespo, vocal de Pobresa i anterior presidenta d’ECAS, va assenyalar la falta de polítiques públiques transformadores i una inversió social insuficient com a factors determinants pels quals “les desigualtats es perpetuen i la pobresa es cronifica”.
D’altra banda, l’informe constata que la despesa en serveis bàsics no s’ha recuperat després de les retallades que es van produir entre els anys 2010 i 2014: mentre que en aquest període la despesa en serveis bàsics es va reduir en 4.000 milions, avui dia se n’han recuperat només 1.800. En matèria laboral, destaca la temporalitat de les feines, amb gairebé 9 de cada 10 nous contractes de caràcter temporal. En clau de salaris, es manifesta de manera clara la discriminació de gènere, amb gairebé un 20% de les dones ingressant guanys anuals per sota del salari mínim interprofessional, valor que en el cas dels homes se situa en el 7,8%. En matèria d’habitatge, l’informe mostra com la taxa de risc de pobresa és clarament superior entre els llogaters. Segons Xavi Loza, director de La Vinya d’acció social, es tracta d’una pobresa “molt lligada a l’increment dels lloguers i a la falta d’habitatge públic”. Finalment, l’estudi qüestiona el sistema de prestacions establert. Segons Ferran Busquets, de la Fundació Arrels, i Teresa Crespo, la solució seria invertir en la renda garantida.
LA FRASE
LA XIFRA
Els problemes de salut generats per la pobresa
La pobresa i l’exclusió social tenen conseqüències també en matèria de salut. Tal com demostra l’estudi d’ECAS, un 34% de la població catalana té una malaltia o un problema de salut crònic, amb més afectació entre les dones, les classes socials més desafavorides i les persones amb menys estudis. La depressió i l’ansietat són més comunes entre les dones que entre els homes i tenen una relació directa amb l’edat: mentre que el valor en els homes entre 15 i 24 anys se situa en un 4% i un 1,8% de depressió major, augmenta fins al 31% i un 11,5% de depressió major entre les dones de més de 65 anys. La posició social i el nivell d’estudis tenen relació també amb l’excés de pes.