Deu anys de Facultat de Medicina a Girona
La Universitat de Girona commemora el desè aniversari del grau de medicina
És l’única universitat a tot l’Estat que ho ha fet desplegant totalment la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes (ABP)
La Universitat de Girona (UdG) celebra aquest dijous els deu anys de la implantació dels estudis del grau en medicina amb la satisfacció de ser l’única de tot l’Estat que ho ha fet amb la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes (ABP).
El desplegament d’aquest grau va tenir com a responsable, i primer degà, el doctor Ramon Brugada, que va ser l’encarregat de donar forma a un model que ha estat pioner a l’Estat, especialment pel que fa a la seva dimensió i abast. Després d’una primera etapa al Campus de Montilivi, la Facultat de Medicina es va ubicar definitivament a l’antiga seu de la Facultat d’Educació, al carrer Emili Grahit, compartint espai amb els estudis d’infermeria. La primera promoció de metges es va graduar el mes de juny del 2014. Actualment el grau el segueixen 485 estudiants, dels quals 365 són dones i 120 homes.
Referent
El degà de la Facultat de Medicina, Joan San, destaca la importància que Girona disposi d’estudis universitaris de medicina i, molt especialment, d’un model d’èxit que és pioner a l’Estat. Segons explica San, la Universitat de Deusto ja s’ha posat en contacte amb la UdG per tenir-la com a referència a l’hora d’implementar els estudis de medicina.
Aquest model, segons San, assoleix un molt bon nivell pel que fa a les qualificacions dels estudiants, especialment a la nota de tall: “Això vol dir que els nostres alumnes tenen un número que els permet escollir plaça.”
El gran element diferenciador de la Facultat de Medicina de la UdG és la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Aquesta metodologia, segons coincideixen a assenyalar Ramon Brugada i Joan San, estimula que l’estudiant construeixi activament el coneixement a partir de l’anàlisi crítica i discussió en grups petits de situacions o casos clínics.
Simultàniament, els estudiants desenvolupen competències cabdals per al seu futur professional, com ara el treball en equip, les habilitats comunicatives, la identificació de problemes, l’anàlisi situacional o la gestió de la incertesa. Tot això amb classes amb uns deu alumnes. Aquest model, que engloba el 40% de la formació dels estudiants durant els sis anys que dura el grau, se centra ja des del primer dia a treballar amb problemes de tipus mèdic, amb tres sessions: la primera, per dissenyar un pla de treball; la segona, que concreta la patologia mèdica en què hauran de treballar, i, finalment, el tancament del cas. Això s’acompanya de classes magistrals que no són expositives, sinó que tenen com a missió completar el que no s’ha fet amb l’ABP i es complementa amb una avaluació continuada d’habilitats i continguts, amb mòduls amb les assignatures integrades.
LA XIFRA
Un model d’èxit i de futur
El rector de la UdG, Quim Salvi, remarca que el grau de medicina és un d’aquells estudis que configuren l’ADN d’una universitat. “Estem davant uns estudis que sempre tenen la màxima importància en la universitat on s’implanten. Per les instal·lacions que es necessiten per fer docència de qualitat, i per la seva activitat de recerca en l’àrea de la salut”, explica. Segons Salvi, s’està davant d’una recerca que és molt transversal i que a la UdG ha beneficiat àrees tecnològiques, com ara temes d’enginyeria biomèdica o biomecànica, i alhora aspectes científics més encarats a la biomedicina. En clau de futur, i segons Salvi, la facultat encara estarà més integrada en el parc hospitalari “en aquesta vocació que tenim de donar servei a tot el territori”. “Tenim una oportunitat a mitjà termini amb la construcció del nou hospital Trueta i amb la necessitat imprescindible que es tingui en compte també la construcció en el mateix espai del campus de la salut que inclogui les facultats de Medicina i Infermeria. Esperem que totes les administracions ens puguem posar d’acord. Tenim una oportunitat de país que no podem deixar escapar.”