“Cada cop hi ha més bars amb tiradors de cervesa artesana”

No és una moda perquè és un sector que ha vingut per quedar-se. Sí que amb la crisi molts ens van atrevir a provar de fer cervesa, però després veus que el projecte és viable. A partir del 2015 el creixement ha estat espectacular.

Tenim al voltant de 150 fàbriques a tot el territori, la majoria amb una producció petita d’uns 500 litres per cocció. Estan molt arrelades i amb una venda molt local.

Sempre s’havia fet cervesa, però al segle passat les grans cerveseres van absorbir la resta i entre sis o set empreses es repartien el mercat. Els últims anys la cosa ha canviat, perquè creix la demanda del consumidor que busca l’autenticitat i sabors diferents. Les industrials ho han vist i han reaccionat per fer altres tipus de cervesa.

Té interès a saber qui hi ha al darrere d’allò que menja i beu. És un canvi sociològic que ens ha facilitat l’entrada al mercat de les microcerveseres, i també el fet que es valorin més els productes naturals.

És paradoxal que en un territori on tenim cultius de secà i plantem cereals ens veiem obligats a importar la malta d’ordi. Ara estan apareixent projectes per cultivar llúpol a Catalunya, però amb la malta anem molt fluixos.

Són productes amb un alt valor afegit, però ens faltaria aprendre a maltejar i estalviar així la venda a les multinacionals del Regne Unit que fan aquest procés. També s’haurien de potenciar varietats pròpies, perquè les que estan de moda són dels Estats Units i ens venen amb el seu copyright.

Els perfils de cervesa estan inspirats en les d’allà, però cada cop es busca desenvolupar varietats que donin un tret diferencial. Ara el que està de moda són perfils que recorden més les fruites madures i tropicals. Es fa cervesa amb qualsevol fruita, cafè, cacau, coco...

La cervesa és un concepte molt ampli i durant molts anys aquí s’ha relacionat amb un sol estil, quan n’hi ha centenars. El consumidor s’està obrint a un nou món més enllà de les lagers i les pils. N’hi ha de clares, fosques, afruitades, més seques o dolces. Els que no els agradava la cervesa ara entenen que parlaven de la industrial.

La diferència és que la cervesa té una vocació més popular. El vi va caure potser a la trampa de l’esnobisme i això no pot passar amb la cervesa. Sortir a fer una canya amb els amics no es perdrà i tens l’avantatge que pots escollir des de les més exclusives fins a la més senzilla.

Barcelona s’ha convertit en un referent en cervesa artesana. Hi ha una economia directa amb les vendes, però al darrere hi ha un volum de gent que es mou i genera molts diners. Els Estats Units tenen molt estudiat l’impacte del turisme cerveser. Fa unes setmanes tornàvem d’un festival a Polònia on hi havia gent de mig Europa.

Va néixer arran d’una denúncia a una cervesera que etiquetava com a artesana quan no estava regulat. Fa vuit anys que lluitem perquè la Generalitat ens reconegui com a mestres cervesers i esperem que la proposta tiri endavant. Volem que les artesanes siguin independents, sense estar subordinades a multinacionals i amb un límit de litres.

Serien uns 500.000 litres, però ens adonem que és poc i que algunes amb un parell d’anys ja hi arriben i s’hauria d’ampliar. El BOE ens regula els impostos especials de la cervesa, però és molt ambigu i necessitem que les industrials no es colin venent-se com a artesanes.

Mentre no es reguli, ells poden dir que també fan artesana. La gran diferència és que per nosaltres primer és la qualitat sobre la quantitat i els industrials busquen fer al màxim de litres.

Prometedor. Per ara som un 1,3% de la cervesa venuda, la part petita del pastís. Si ens fixem en països propers com Itàlia, tenim clar que es pot créixer fins a un 7 o un 10%. Cada cop hi ha més bars que tenen tiradors de cervesa artesana, i d’això es tracta, que tothom pugui triar, perquè de cervesa se’n beu.

No et pensis, a l’estiu la gent marxa de vacances i als turistes ja els està bé la industrial. La temporada forta per nosaltres és al maig i al setembre.