Història d’un retorn
Es publica el llibre infantil ‘Els jueus sefardites’, d’Esther Bendahan, per donar a conèixer la història dels jueus expulsats dels regnes hispànics i els seus descendents
L’autora, sefardita nascuda a Tetuan, creu que el fet religiós s’ha d’explicar i integrar amb normalitat en tots els àmbits de la vida i la societat i denuncia que fa falta més informació
“Els nens desconeixen la història dels jueus”, lamenta Esther Bendahan
“A mi de petita també m’havien menystingut i m’havien dit jueva com a insult.” Ho explica Esther Bendahan, una escriptora jueva nascuda a Tetuan que viu a Madrid i que acaba de publicar –després de molts llibres per a adults, sobretot novel·les– el seu primer llibre infantil, Els jueus sefardites, que ha editat en català i en castellà l’Editorial Mediterrània.
Bendahan, que és la responsable cultural del Centre Sefarad-Israel, que depèn de Ministeri d’Afers Exteriors espanyol i és una plataforma per donar a conèixer la realitat jueva i en concret la realitat dels jueus sefardites, té, diu, la necessitat “d’explicar històries que normalitzin el fet religiós”. “Avui hi ha un gran buit i els infants desconeixen completament el fet religiós, sobretot si no és el seu o si es pensen que no té res a veure amb ells. Això no passa a tots els països. Als Estats Units, per exemple, et mires un capítol d’Els Simpson i sovint hi apareixen referències a les diferents religions, referències directament jueves, celebrant la Hanukkà, per exemple. Aquí no, aquí el fet religiós i la història de les diferents religions, especialment les que no són majoritàries, és com si no existissin.” Té raó. Poca gent avui coneix la història dels jueus sefardites –i molt menys els infants–i els seus descendents, que expulsats pels Reis Catòlics van exiliar-se, molts, al nord d’Àfrica, però mai van “deixar d’enyorar Sefarad (Espanya en hebreu) i de sentir-se espanyols”.
Objectes i documents antics
“Això que molts jueus guarden encara les claus de les que van ser les cases dels seus avantpassats quan els van expulsar, és un mite. Però sí que és veritat que les famílies conservem objectes de fa molts segles, o llibres”, diu Esther Bendahan. “A la meva família, per exemple, conservem uns llibres que no són del segle XV però sí del XVI. Formen part de la nostra història, i en som molt conscients”, assegura.
La nena protagonista d’aquest seu primer llibre infantil, de nom Reina, es prepara per marxar del Marroc i tornar a Espanya, el territori d’on els jueus van ser expulsats el 1492. La seva família, que sempre li ha parlat en castellà, viu des de fa segles a Tetuan, on van establir-se molts sefardites expulsats, que en el seu cas provenien de la ciutat de Granada.
Un canelobre per a la Hanukkà
La família de la nena conserva dintre d’un cofre un canelobre per celebrar la festa de la Hanukkà “que la nostra família va portar d’Espanya el 1492” i que a l’arribada a Madrid, el seu destí, dipositaran al Museu de Toledo. La nena protagonista del llibre no és, tot i que podria ser-ho, el retrat de l’autora del llibre. Sí que Esther Bendahan s’ha inspirat en un personatge real per a la tieta Aloh del llibre: una familiar seva que va deixar en ella una gran empremta. “La meva àvia tenia una germana que estimàvem molt. Era una dona molt forta que sempre anava amb un llibre a la mà i vivia a casa nostra.” És Aloh qui, en el llibre, li explica a la protagonista, la nena Reina, que marxa del Marroc a Madrid amb la seva família, que “els jueus havíem viscut en aquella terra des de sempre, diuen que des del rei Salomó”. “A Hispània, Sefarad o Espanya els jueus hi vivien com tota l’altra gent... Hi havia artesans, escriptors com Avicebró, Maimònides, Yehudà ha-Leví, grans savis i poetes que convivien amb la resta.” I també és aquesta tia qui li explica que després de l’expulsió dels jueus “alguns van marxar però molts jueus es van quedar a Espanya, es van convertir al cristianisme i van mantenir en secret algun costum del seu passat fins avui dia”. Això és així i molts dels jueus forçats a convertir-se i els seus hereus, com ara els xuetes a Mallorca, van ser estigmatitzats tota la vida. Gairebé fins ara.
Bendahan s’estrena en la literatura infantil però ja havia explicat la història dels sefardites a Tetuán (2016, Editorial Confluencias) o a Déjalo, ya volveremos (2006, Seix Barral). També és l’autora d’El secreto de la reina persa (Esfera Libros, 2009), Deshojando alcachofas (Seix Barral, 2005) i Tratado del alma gemela (Ediciones del Viento, 2012), entre altres obres. El seu principal objectiu a la vida és treballar per divulgar la cultura jueva sefardita, cosa que des de fa uns anys porta a terme des del centre Sefarad-Israel. “Així com a títol institucional hi ha hagut una reparació, en l’àmbit social encara no, i això en part és per culpa del desconeixement”, diu Bendahan.
A l’entitat on treballa, les activitats per donar a conèixer la realitat dels jueus, dels que van ser expulsats i de la realitat actual, són constants. Bendahan, però, recorda que el llegat jueu és especialment important a Catalunya. “El call de Girona, sobretot, o el de Barcelona, són molt importants”, remarca. Assegura que una de les entitats que fan més feina per a la divulgació i la normalització de la història pel que fa al judaisme a casa nostra és el Museu d’Història dels Jueus de Girona. Aquest museu, imprescindible per entendre la història dels jueus a casa nostra, organitza conferències i exposicions per parlar del judaisme d’abans i d’ara. Ara fa uns anys, per exemple, van fer una exposició sobre el barri jueu de Tetuan a través d’imatges de diferents èpoques.
