“Les processons infantils són el planter i donen joc a la participació”

Són dies de molts nervis i estem pendents del temps perquè la pluja ens respecti. Hi ha molts preparatius de flors, les cuirasses dels armats... De nervis n’hi ha sempre, però esperem una bona setmana i molta participació.

S’ha apostat per organitzar els actes entre totes les confraries per donar un valor afegit a la Setmana Santa. S’ha editat el programa, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació, per fer valer el territori i els elements que ens diferencien, com és el cas de la Granadella, que s’ha guanyat el distintiu d’element festiu d’interès turístic.

Aquest petit poble de només 700 habitants manté un acte ancestral i únic a Catalunya, el desclavament de la creu. És un ritual que ve de la religiositat popular i que la Generalitat va reconèixer fa un parell d’anys com a element festiu tradicional. És visita obligada per als qui volen veure coses úniques.

És el pas de la fugida a Egipte i és el més gran de Catalunya amb 60 portadors, homes i dones, que carreguen a espatlles. En altres llocs tenen el pas de la borriquita, però a Lleida es coneix popularment com la Somereta. Antigament s’havia fet una representació viva, on sant Josep acompanyava la Verge Maria que, dalt una somera, portava el nen a coll. Cap als anys cinquanta l’escultor Jaume Gort va fer aquest pas que és únic sobre la fugida a Egipte.

Ningú es vol perdre la sortida de la processó i es prenen els carrers. La participació aquests dies en les processons mobilitza unes 3.000 persones i el centre de la ciutat amb els visitants queda col·lapsat per unes hores.

Com a Verges o Badalona sortim a les dotze de la nit i acabem cap a les tres de la matinada. El recorregut del pas del Silenci, que porten a espatlles vint portadors, és per tot el nucli antic fins a dalt a la Seu Vella i baixant fins al riu.

Abans de la democràcia sortien les confraries gremials com la de l’hostaleria, que treia el misteri del Sant Sopar o els banquers amb el Natzarè. La confraria dels pagesos, que es manté, porten el pas de l’Oració a l’Hort. Va ser a través de les associacions de veïns que es van recuperar molts misteris amb la col·laboració de la Congregació dels Dolors i de la Sang.

Per mostrar el patrimoni cultural i religiós de la Catalunya interior, la gran desconeguda. Els participants van visitar la ciutat i en les ponències van conèixer una mica més de la nostra història i la realitat de la Setmana Santa. Va ser un plaer reunir gent vinguda des de Perpinyà fins a confraries de Tortosa. Tots compten tornar i estan convidats per a l’Aplec del Cargol.

És la festa més important que tenim a Lleida fins al punt que aquest any es traslladarà a primers de juny per no fer-la coincidir amb les eleccions. Després de la cita de l’aplec, que mou unes 10.000 persones, la Setmana Santa és l’acte que tenim més multitudinari.

És cert i a molts els venen al cap abans les processons de Tarragona, que han estat declarades d’interès cultural, o les de Barcelona, que mouen molta més gent. Amb els anys, però, ens em guanyat popularitat omplint el calendari amb nou actes com la processó del Silenci o la de les Palmes, que ens porta gent i afluència de turistes.

I tant, i aprofitar la visita obligada de qualsevol foraster que ens visiti que és pujar a la Seu Vella, ara que intentem que es declari patrimoni de la Unesco.

Són el planter i és important per donar joc i convidar a participar per veure com és el muntatge a petita escala. Ens trobem nois que després continuen a les processons de grans. A Lleida, la de les Palmes, reuneix molts infants que estan joiosos per sortir el Diumenge de Rams. A Mataró es fan passos adaptats a l’alçada dels nens. Són el nostre llegat i s’ha de protegir.

Tothom creu a la seva manera, però hi ha gent que surt a les processons i no participa de la litúrgia eucarística a les esglésies. Són, però, els primers a participar activament en les celebracions al carrer.