El fiscal del cas de Susqueda insisteix a fer el “test de la veritat” a Jordi Magentí
Vol fer-li mirar imatges de drons, telèfons, motxilles i roba semblants als de les víctimes
També proposa mostrar-li armes de foc, municions i ganivets
El fiscal del cas de Susqueda, Víctor Pillado, no es rendeix en el seu intent de proposar a Jordi Magentí que es sotmeti a la prova neurofisiològica de potencial evocat cognitiu P300, conegut com a “test de la veritat”, tot i que el jutjat de Santa Coloma ja va denegar la prova en considerar que no tenia cabuda en l’ordenament jurídic vigent, en no estar provada la seva eficàcia. Pillado ha destinat 16 folis a la redacció del recurs contra la denegació que va fer el jutge Javier Burgos (traslladat a les Balears) i que ara haurà de valorar la jutgessa substituta, Marta Sitges.
Pillado argumenta que encara que el test, que consisteix a posar un casc amb terminals elèctrics a la persona investigada per veure si el cervell reacciona a estímuls visuals o auditius, no estigui recollit específicament en la llei d’enjudiciament criminal, enlloc està escrit que no es puguin realitzar proves que puguin ser útils, ja que el sistema processal pivota pel sistema de numerus apertus. Remarca que el text processal data del 1882 i que abans sistemes d’investigació (ADN, geolocalització, telefonia...) es van començar a utilitzar sense ser-hi inclosos.
El fiscal intenta rebatre l’argument esgrimit pel jutge que la prova no seria eficaç perquè no es podria determinar si reaccionava a un estímul perquè l’havia vist en directe o perquè n’era coneixedor per l’estudi del sumari. Un argument que també sustenta la defensa de Magentí, Benet Salellas. En canvi el fiscal assegura que hi ha situacions i objectes que no han estat revelats ni als mitjans de comunicació ni als diaris i que només pot conèixer l’autor del doble assassinat de Marc i Paula. El problema és que molts d’aquests objectes no se sap on són i, per tant, no serà possible mostrar-los en imatges, com passa amb la roba que duia Paula, la seva motxilla, els drons, els seus telèfons mòbils... Per solucionar aquesta mancança, Pillado proposa que es busquin objectes iguals o similars a través de la descripció dels autèntics que en puguin fer els seus familiars. També proposa l’exhibició d’armes de foc, munició, armes blanques com la utilitzada per foradar el caiac i llocs. L’arma del crim no ha estat mai localitzada i tampoc se sap de quin tipus és.
El fiscal admet que la prova té un nivell de fiabilitat diversa segons els estudis. Alguns n’hi donen fins a un 90% i d’altres el rebaixen a un 47%, però això no ho considera cap problema perquè, manté, no es tracta d’una prova absoluta sinó que formaria part del ventall indiciari. El fiscal també planteja que posar el casc amb terminals elèctrics a Magentí no vulneraria cap dret fonamental perquè no es pot fer sense el seu consentiment. Per tant, es tracta de proposar a Magentí si s’avé a fer-se la prova, i en cas que digui que no, ja no caldria avançar més. Benet Salellas, advocat de Magentí, qualifica la proposta d’“extravagància”.
LA XIFRA
Prova d’ineficàcia contrastada
El fiscal relata casos en què s’ha proposat o fet servir el “test de la veritat” en investigacions criminals encara que no estigui previst. Relata el cas de Publio Cordón, el cas de Marta del Castillo, el cas de Pietat Moya, desapareguda a Mataró, i “diferents procediments” a Saragossa. Rememora un cas en què el fiscal va proposar la prova del P300 i que l’Audiència de Saragossa va acceptar com “un element tècnic modern que podia aportar llum sobre el delicte investigat”. Pillado no concreta el cas, però previsiblement es tracta del de Pilar Cebrián, la dona de 51 anys desapareguda a Ricla. El sospitós, el seu home, Antonio Losilla, es va sotmetre voluntàriament a la prova. Però el que no diu el fiscal en el seu recurs és que el Tribunal Superior va anul·lar la prova. Tampoc exposa que la prova no ha servit per trobar Cordón, Marta del Castillo, Pietat Moya ni Pilar Cebrián. Tots continuen desapareguts.
