“De viatges freqüents i ràpids”

Hi va haver un temps que Montjuïc era la gran vàlvula d’escapament per a l’oci dels barcelonins. El contacte amb la natura, amb la ciutat als peus, obligava a una mínima excursió fins que, a partir de 1928, enfilar-s’hi va començar a ser una cosa fàcil gràcies al funicular que arrencava a l’estació de l’avinguda del Marquès del Duero, avui el Paral·lel. L’empresa que va promoure el servei –aleshores el transport era una qüestió d’iniciativa privada– va pensar que la millor forma d’afavorir el funicular era de connectar-lo amb el centre de la ciutat a través d’una línia de ferrocarril subterrani que havia de transcórrer per sota del carrer Conde del Asalto –avui, Nou de la Rambla– fins a enllaçar al Pla de la Boqueria amb el gran metropolità, la primera línia de suburbà de la ciutat, i l’estació del Liceu.

L’agost del 1928, quan encara no s’havia estrenat el funicular, el projecte d’aquest metro a través del subsol del Raval es va posar a exposició pública i va rebre la benedicció municipal el 1930, amb una primera aprovació a l’abril i l’autorització definitiva per a les obres al novembre. La premsa va acollir aleshores fantàstics anuncis de la companyia promotora per captar accionistes que volguessin aportar els seus diners en la construcció d’aquest ferrocarril “de viatges freqüents i ràpids” –tal com es promocionava als diaris de l’època– que havia de permetre la connexió dels barcelonins amb la muntanya “amb pocs minuts, comoditat i baratura [sic]”.

Les obres van arrencar a la confluència del carrer de l’Est amb Nou de la Rambla, on es va fer un pou d’atac per introduir-hi una rudimentària tuneladora que havia de perforar la galeria. Aleshores van començar els problemes tècnics, amb l’aigua del freàtic fent la punyeta, i econòmics, que, juntament amb el conflicte bèl·lic, van obligar a aturar els treballs. Acabada la guerra, el 1939 la promotora va intentar reprendre les obres, però l’Ajuntament va denegar els permisos corresponents.

El projecte es va abandonar, les obres es van oblidar, fins que recentment uns treballs a la zona van posar al descobert el pou d’atac que s’hi va fer i els quasi sis metres de túnel de cinc metres d’ample que s’hi va arribar a excavar. El servei d’arqueologia de l’Ajuntament ha treballat en la identificació de la troballa, i ahir va presentar-ho a la premsa. Es tracta d’un pou vertical, de 12 metres i mig, amb les parets de formigó de quasi un metre d’ample i una obertura de 3,5 metres per 2,5.

No va ser fins al 1970 que, a través de l’ampliació de la línia 3 al Paral·lel, es va connectar metro i funicular. Aleshores, però, l’oci dels barcelonins ja mirava cap a una altra banda.