Les Fires van anar a ciutat

Les Fires del 1874 van arribar carregades de mals presagis. Les tropes carlines assetjaven Figueres. Tot indicava que l’enfrontament amb els liberals era imminent i la Junta Facultativa d’Armament i Defensa va ordenar que fossin tapiades les portes i finestres de les cases que donaven a l’exterior i també que es protegissin els jardins i patis amb parets d’un metre de gruix. Es van tallar tots els arbres en un radi de 140 metres, l’església i l’hospital van ser fortificats amb garites de guàrdia, en determinats carrers van aparèixer barricades i es va tancar un nucli central integrat per Sant Pere, el teatre i la torre Gorgot. La preocupació era màxima i així, intentant enfrontar qualsevol contingència que pogués deslluir la diada de la Santa Creu, el 2 de maig, es va decidir reforçar la vigilància militar, es va doblar la guàrdia als portals d’entrada i es van repartir diverses companyies per vigilar el perímetre. No es van complir les previsions inicials, però, finalment, l’assalt carlí es va produir el 28 d’aquell mes, amb tan mala astrugància per als soldats que defensaven el «Déu, pàtria i rei» que, davant de la passivitat de la guarnició del castell de Sant Ferran i malgrat trobar-se en una situació immillorable per prendre la vila, l’artilleria carlina va bombardejar les seves pròpies línies i va provocar el fracàs de l’operació. Les amenaces de Savalls es van mantenir tot l’any 1875, però en aquelles noves Fires van tornar a sonar les campanes com una premonició positiva. Pocs sabien que, el mes d’octubre, la vila obtindria la categoria de ciutat. El dia 19, el rei Alfons XII i el ministre de Governació, Francisco Romero Robledo, van signar el decret que reconeixia els gloriosos fets registrats en la història de la «molt il·lustríssima vila de Figueres»: «Pels mèrits contrets en la present guerra civil i la importància que pel desenvolupament de la seva indústria i comerç ha sabut assolir se li concedeix el títol de ciutat del qual és creditora».

Si anem 25 anys enrere, trobarem què l’Ajuntament va llogar la casa del Governador, situada a la placeta baixa de la Rambla, com a sala de ball; que, el 1854 en temps de Fires, es van obrir les primeres fonts públiques; que, el 1857, es va donar la primera subvenció per fer corrides de toros; que, quatre anys més tard, els fanals de gas van començar a il·luminar els carrers; que, el 1869, als salons de l’Erato es va recordar el primer aniversari de la mort d’Abdó Terrades, i que, dotze mesos després, van ser organitzats els primers Jocs Florals que van tenir el suport de totes les societats. El 1872, es va establir el nou reglament de Fires i mercats i, un any més tard, amb l’arribada de la primera República, es va canviar el nom de diversos carrers. El 1874, com hem llegit al principi, Figueres estava amenaçada per Savalls.