«Un amic és el millor timó per estimar»

–«Per mi ha suposat molt perquè, a més del que allà es va dir, he rebut cartes i escrits molt emocionants de gent que hi va ser, i d'altres que no hi van poder ser, com el president Jordi Pujol. Va venir el director mèdic de l'Institut Català d'Oncologia, Joan Brunet; la gerent de l'hospital de Figueres, Margarita Bou; molts metges i membres de la Fundació Oncolliga. També va venir gent de Renfe, expressament des de Madrid, polítics... A l'estudi de gravació deien que no és gens habitual que a un particular com jo unes orquestres de prestigi li escriguin sardanes com L'amic Ferran i L'avi Ferran, i, a més, li gravin un CD.Va haver-hi 300 persones perquè no n'hi cabien 301. Hi ha hagut gent que s'ha molestat per no haver-li dit, i em sap molt de greu, però la capacitat màxima era de 300 persones. Per la magnitud que va agafar l'acte si haguéssim tingut lloc per a 300 persones més, 300 més haguessin vingut.»

–«Els iniciadors van ser La Principal de la Bisbal i la Selvatana, que van anar a gravar el CD amb les dues sardanes que m'havien dedicat. A l'estudi van trobar els Pescadors de l'Escala i s'hi van afegir. La Montse Cristau, que cantava amb la Bisbal, em va voler dedicar la sardana Girona m'enamora i la Susanna, la cantant de la Selvatana, que som molt amics, també em va voler dedicar una sardana. Després hi ha en Jaume Cristau, que quan vam inaugurar l'ajuntament de Vilamalla li vaig demanar que escrivís una sardana i va fer Vilamalla, al president Pujol. Havia extraviat la partitura, però al final la va trobar i també la hi vam afegir. I en Carles Coll amb l'Orquestra de Cambra també es va voler afegir al projecte i ha sortit un CD que ha quedat molt bé. Del muntatge de l'acte se'n va cuidar un grup molt maco de gent.»

–«Gens. Políticament el món ha canviat molt i estic molt defraudat de tots els polítics. Jo mai he sigut polític, només alcalde del meu poble.»

-«A l'època del president Pujol, tot era més accessible, podies parlar amb els consellers. Ara tot és diferent i tothom està emprenyat. A la medicina veus el metges que no estan satisfets perquè s'ha deshumanitzat la medicina, i ho han fet els polítics perquè els exigeixen deu minuts per fer una visita. I en oncologia el metge ja necessita deu minuts només per a la família, perquè és tan important la família com el mateix malalt. No es pot dedicar deu minuts per dir a una persona que té un tumor maligne i que l'han d'operar.»

–«Sí, no paro. Els metges em van dir fes el que vulguis menys anar del llit al sofà i del sofà al llit. Miro de participar activament en la Fundació Oncolliga i en activitats a l'hospital Trueta, amb el qual hi ha una gran col·laboració. També cada any acompanyo malalts a Lurdes. Vaig tenir el primer càncer fa dotze anys i ara fa un any em van operar d'un altre que em va portar pràcticament a l'altre barri. Vaig estar set mesos ingressat a l'hospital de Sant Pau i d'aquests, tres mesos i mig sedat i connectat a les màquines.» Per dos cops el director de l'hospital va avisar la família que l'endemà desconnectarien les màquines. I un d'aquests cops, el grup amb qui esmorzo a Can Costa van trucar a la meva filla per demanar com havia passat la nit i quan els va dir que volien desconnectar la màquina, en comptes d'esmorzar se'n van anar a missa a la Salut de Terrades i aquell dia vaig començar a reaccionar.»

–«En donar més valor a la família i als amics. Tenir un bon amic és el millor timó per aprendre a respectar i estimar. I l'acte de dijous va ser la millor medicina.»