El TC avala la immersió lingüística a les escoles
L’alt tribunal resol un recurs del PP de fa deu anys i aixafa les pretensions d’anul·lar la immersió en català
La sentència, ferma, tomba deu articles de la LEC perquè considera que envaeixen competències de l’Estat
La immersió lingüística en català a les escoles és constitucional sempre que també es garanteixi “el ple domini del castellà al final de l’ensenyament obligatori”. El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat amb una sentència ferma la immersió en català als centres educatius i resol, deu anys després, un recurs presentat pel PP el 2009 contra la llei d’educació de Catalunya (LEC).
No obstant això, el TC considera inconstitucionals deu articles d’aquesta normativa referits al currículum i avaluació dels alumnes i a l’organització dels cossos docents perquè considera que envaeixen competències. En concret, el tribunal considera inconstitucionals els apartats que regulen el currículum, l’organització dels estudis a primària, secundària i batxillerat, així com l’avaluació a l’alumnat ja que –diu el TC– aquests articles o bé són una còpia o un resum de la llei estatal o bé hi ha afegits que superen les competències que té el govern català en matèria d’educació. Igualment veu inconstitucionals alguns punts relacionats amb els ensenyaments artístics.
També tomba l’accés als cossos de catedràtics, docents i inspectors perquè creu que “no poden alterar l’estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica”. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va dir ahir en relació amb els articles que el TC ha tombat que “les modificacions que s’imposen són teòriques i no afecten la pràctica del sistema educatiu”.
En el cas de la llengua catalana i la immersió, que era una de les coses que més preocupaven del model propi, el Constitucional ha aixafat la guitarra al PP, que volia anul·lar la immersió lingüística. En aquest sentit, la sentència també avala que els alumnes que s’incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l’aprenentatge en aquesta llengua, sempre que “no exclogui” que també la rebin amb “caràcter similar” aquells que no coneguin el castellà. En aquest sentit, el TC recorda que en anteriors sentències ja havia consolidat la doctrina que “correspon a l’Estat vetllar pel respecte dels drets lingüístics en el sistema educatiu i, en particular, el de rebre ensenyament en la llengua oficial de l’Estat”.
Sistema propi
El tribunal manté l’article de la LEC que preveu que el govern determini “el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari”, perquè entén que es refereix al català, l’aranès i la literatura en aquestes llengües “com a assignatures de lliure configuració autonòmica”. La sentència avala l’aranès com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’Aran, sempre que s’interpreti que “no es priva el castellà i el català” de la mateixa condició.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va celebrar ahir que “allò que havia generat més preocupació”, la defensa del català, es manté “intacte’’ perquè “un cop més’’ –va dir– el TC avala la normativa que estableix la llei catalana.
Bargalló, en canvi, va lamentar que la sentència hagi tardat deu anys i que limiti els aspectes de “modernitat educativa’’ que introdueix la llei catalana i els supediti al marc de la funció pública espanyola, “molt antiquat’’.
Esquizofrènia
El conseller va recordar que la llei d’educació de Catalunya (LEC) ha quedat supeditada a la Lomqe (llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa), que és la llei que va aprovar el PP de Wert i que el PSOE ha dit que vol derogar i que no existia quan Catalunya va aprovar la LEC (la llei catalana es va aprovar quan a l’Estat hi havia vigent la LOE). Per això el conseller va dir que si el nou govern sorgit del 28-A derogués la Lomqe “hauríem de demanar al TC que torni a redactar la sentència, perquè es fonamentaria en una llei que ja no estaria vigent”. En aquest sentit, va dir ahir que la interpretació de la sentència suposa una “espècie d’esquizofrènia”, i va assegurar que el futur del sistema educatiu es manté a l’expectativa dels resultats electorals d’aquest diumenge.
Segons Bargalló, “sigui quin sigui’’ el resultat del 28-A portarà un nou canvi legislatiu a l’Estat. El conseller va dir que si governen els partits d’esquerra derogaran la Lomqe i si ho fan els partits de “l’extrema dreta’’ apostaran per una “llei molt més regressiva’’ que la Lomqe. Per tant, al seu parer, “és aviat” per valorar si la sentència vol marcar unes bases educatives per a tot l’Estat que limitin l’actuació pròpia de Catalunya”.