SARA RODRÍGUEZ-MOZAZ
INVESTIGADRA DE L’ICRA
“Vivim entre plàstics” Estudi pioner a l’ICRA sobre microplàstics a rius i mars
Un equip de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua avalua els riscos alimentaris i per a la salut dels microplàstics
Davant l’alerta s’han activat un gran nombre d’estudis
LES XIFRES
La proliferació de plàstics contaminants, especialment als mars i rius, ha portat a iniciar un gran nombre d’estudis sobre com poden afectar el medi i la salut. Aquests estudis se centren especialment en els microplàstics, els de menys de 5 mil·límetres. Científics de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) –centre adscrit al Campus Aigua de la UdG– participen en el projecte Plas-Med, una iniciativa de referència que vol aportar dades a una problemàtica encara força desconeguda. Amb una durada de tres anys, aquest estudi se centrarà en la presència de microplàstics i microcontaminants a la costa mediterrània. Aquesta investigació ha de servir per tenir dades per poder avaluar científicament la seva toxicitat i, molt especialment, l’impacte ambiental i en la salut humana.
Impacte en la salut
La doctora Sara Rodríguez-Mozaz, investigadora de l’ICRA, destaca que cada vegada es fa més necessari disposar d’estudis per poder determinar “la capacitat que tenen els microplàstics d’acumular i transferir als organismes vius altres contaminants, com ara microorganismes, biotoxines i contaminants orgànics, siguin prioritaris o emergents”. “Alguns d’aquests contaminants orgànics poden també persistir”, afirma. Els estudis se centren en àrees de la costa mediterrània com el delta de l’Ebre i el mar Menor, de gran importància ecològica, sociocultural i econòmica.
Risc emergent
Sara Rodríguez explica que els microplàstics han estat reconeguts per la comunitat científica “com un risc emergent per al medi ambient i la salut humana”. Els microplàstics són petites partícules de plàstic, de menys de 5 mm, de diferents procedències, com per exemple de la indústria de la cosmètica, productes d’higiene personal, fragmentació de plàstics en el medi ambient, fibres tèxtils sintètiques o restes de pneumàtics.
La problemàtica associada a la contaminació aquàtica per microplàsics és complexa, multidimensional i transversal. “No només poden afectar el medi ambient, sinó que també concerneixen altres disciplines com ara la seguretat alimentària, la salut pública i l’economia”, explica, i hi afegeix que “els microplàstics poden alliberar altres contaminants ambientals al medi ambient, com és el cas d’additius i plastificants utilitzats durant la seva producció”. Així mateix, tenen un elevat potencial d’adsorció de contaminants orgànics persistents i emergents presents a l’aigua. “Per tant, els microplàstics podrien actuar com a vectors d’altres contaminants i incrementar així la seva disponibilitat, transferència i toxicitat en organismes aquàtics”, destaca Rodríguez. Plas-Med està integrat pels grups de recerca i investigadors participants de l’Idaea-CSIC de Barcelona, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) de Múrcia i l’ICRA.
Una lluita contra un enemic pràcticament invisible
Els microplàstics no es consideren un tipus de plàstic específic. Estaríem davant de qualsevol tipus de trosset inferior a 5 mm, segons l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera (NOAA, per les seves sigles en anglès). Aquests contaminants entren sense dificultat en ecosistemes naturals procedents de diverses fonts, incloent-hi, entre altres, la cosmètica, la roba i els processos industrials.
Els microplàstics primaris són els fragments de plàstic o partícules que ja tenen una mida de 5 mm o menys abans d’entrar al medi ambient. Aquests inclouen microfibres de roba, microesferes i pèl·lets de plàstic. Una segona tipologia són els microplàstics secundaris, els que es creen a partir de la degradació de productes plàstics més grans un cop entren al medi mitjançant processos de meteorització natural. Aquestes fonts de microplàstics secundaris inclouen ampolles d’aigua i refresc, xarxes de pesca i bosses de plàstic.
La particularitat dels plàstics d’aquestes dues categories és que persisteixen en el medi ambient en alts nivells, particularment en els ecosistemes aquàtics i marins. Una altra de les seves particularitats és que es degraden de manera molt lenta, en períodes de milers d’anys fins i tot. La gran dificultat a l’hora de degradar-se i la seva lentitud a fer-ho fan incrementar exponencialment el risc que siguin ingerits, incorporats i acumulats en els cossos i teixits de molts organismes. Encara hi ha pocs estudis sobre aquesta qüestió, d’aquí ve la importància d’aquesta investigació.