DOLORS REIG
PSICÒLOGA SOCIAL I CONFERENCIANT
Dolors Reig “Cal educació 2.0 per guanyar participació i motivació dels alumnes”
El gran èxit dels youtubers entre els joves és la seva gran expressió emocional quan comuniquen. Són espontanis i directes
Una impressora 3D permetrà imprimir ronyons però també pistoles. L'educació 2.0 amb valors és fonamental
Ens visitarà avui al programa Autèntics.cat, a El Punt Avui Televisió, Dolors Reig, psicòloga social i editora principal del blog El Caparazón, un dels espais més importants en castellà sobre innovació social, sociologia de les xarxes socials, tendències a internet i educació 2.0. Entre altres coses afirma que excloure l'educació digital de l'escola és perdre una gran oportunitat, que cal una educació que ensenyi els joves a fer créixer les llavors del canvi en un terreny com és la web, i que hem passat de moltes preguntes sense resposta a un univers de dades que només necessita que motivem els joves a fer-se les preguntes adequades. Avui parlarem de la seva conferència sobre educació 2.0.
“Les xarxes socials són eines potents com a tecnologies de participació i haurem de treballar perquè serveixin per millorar la societat”... Les xarxes socials realment són tan potents?
Sens dubte, el gran canvi és la participació social. El 2.0 és un canvi de paradigma que fa que totes les coses siguin més socials i horitzontals i que el ciutadà pugui configurar la societat que vol tenir.
Estan millorant la societat?
Tenim els exemples de les revolucions als països àrabs. A l'Estat espanyol no existirien partits polítics nous com Podem, o fins i tot Ciutadans, sense l'aparició de les xarxes socials: s'han vehiculat a través de les xarxes, parteixen d'un 15-M, d'un moviment social que volia canviar el que hi havia establert. El que les xarxes permeten als joves és tenir un poder d'organització sense dependre d'organitzacions. I, en definitiva, això implica més poder per al ciutadà.
Participa com a ponent en diferents esdeveniments a l'Estat espanyol, a Europa, als EUA i a l'Amèrica Llatina. Com ens està canviant l'educació 2.0?
La clau és la participació. Els alumnes que tinc de 20 anys des de joves ja tenen un iPad, i el que hem de fer amb l'educació 2.0 és que defensin uns valors socials. És una educació més activa. Es tracta que les màquines i les tecnologies facin ser a l'alumne –que en diem usuari– més protagonista de l'educació, que el motivi més. Quan més s'aprèn és quan les coses les fas tu mateix, les crees, les investigues..., el paper proactiu de l'alumne.
Més iPad, més PC? A quina edat?
Com més tecnologia al més aviat possible millor. Les escoles privades concertades són les que estan marcant tendència en educació 2.0, practiquen el “Do it yourself”: el que en té, pot portar aparells a les aules, smartphone, iPad o ordinador. Per criteris econòmics, encara no es pot fer que tothom els tingui gratuïts. Hi ha influït la crisi i hem d'esperar. Però es tracta d'un accés a una biblioteca universal de coneixement, i cal tenir-ho en compte.
A Catalunya, com estem en TIC?
Penso que hem evolucionat força. Gràcies a iniciatives individualitzades d'educadors, hem introduït temes 2.0. No tenim un ordinador per nen, però a les escoles públiques ja utilitzen plataformes per internet que les fan servir els mestres perquè els alumnes les utilitzin a casa.
Dius que la tecnologia web 2.0 ha vingut per quedar-se, que és un tsunami. Dius que quan algú és addicte als llibres és un erudit i quan és addicte a la tecnologia moderna és un malalt... i què això és injust. Google no ens ha tornat més estúpids?
En absolut. Hi ha dades que demostren que estem canviant la manera de processar les coses quan tenim a la butxaca un disc dur. No vol dir que no tinguem a la nostra memòria dades. Cal recordar que tenim un cervell ampliat a la butxaca, hem de mirar que aquest cervell vagi pel camí correcte. Però cal estudiar la teoria també a la vegada.
Expliques el cas d'un nen de 12 anys que s'ha inventat una aplicació educativa... Els joves dius que poden competir amb multinacionals?
Treballo amb joves que han canviat molt. La meva filla em diu: “Si una cosa no funciona, s'arregla, oi? Per què se li diu antisistema?” La generació dels noranta, la Z, té el potencial necessari per fer coses noves per poder canviar el món, estem davant una generació Z prometedora... Vénen amb una visió sense prejudicis. La plataforma mundial Airbnb la va crear un noi jove. No tenen esquemes antics.
Ens agrada la web 2.0 perquè ens permet socialitzar, conèixer gent i aprendre nous conceptes. Quin ús recomanes que en facin els mestres?
El mestre ha de fer de mestre i el pare, de pare. Els nens tenen tecnologies per fer coses molt maques però també altres eines molt perilloses. Poso d'exemple sempre una impressora 3D: amb ella es poden imprimir cranis, ronyons, però també es poden imprimir pistoles. Comprar un impressora valdrà 120 euros, quan sigui una commodity, i amb un software il·legal els joves faran una cosa o una altra depenent de l'educació de base, dels valors, de l'ètica, de l'empatia, de l'educació emocional que rebin.
En la teva conferència també parles de jocs. Com rendibilitzem els jocs amb el model educatiu?
Jocs i sèries. Els nens segueixen els videojocs i les nenes, les websèries. Si els enganxa, hem d'aplicar-los als processos educatius. Educar a través d'històries visuals. No arribes a la profunditat d'un llibre, però els has de motivar perquè els interessi...
A partir de quina edat han d'estar amb les TIC?
Des dels 6 anys, però que no naveguin lliures per la xarxa: si podem estar-hi a sobre, com més aviat millor. I que aprenguin i es motivin des de petits.
Potenciar la creativitat col·lectiva i la intel·ligència col·lectiva... De quines maneres proposes fer créixer aquesta intel·ligència?
Qualsevol opinió que poses en un fòrum a internet ja és intel·ligència col·lectiva. Els tripadvisors que permeten valorar i dir als altres com és un hotel, abans que tu hi vagis, és intel·ligència col·lectiva. La xarxa potencia l'opinió de grup. I com més divers sigui aquest grup, més creatiu serà.
Dius que el teu cercle de confiança social cada cop és més ampli i que és a Twitter. Per què és beneficiós ser-hi?
Un company meu diu: “He après en dos anys a Twitter més que durant el meu doctorat”, i em sembla molt exagerat. La importància de base ha de ser l'educació de sempre. Twitter és una eina d'aprenentatge i projecció del que ja saps i per aprendre cada dia de qualsevol àmbit.
I a Facebook?
Hi ha el perfil més personal, per als amics, i el perfil professional, per compartir tots els nostres treballs, i promocions d'empreses i productes.
I a Linkedin?
Si estàs buscant feina, si et vols promocionar laboralment, hi has de ser.
I a Youtube?
Ha estat una gran sorpresa per als que anem als congressos de mitjans de comunicació social. Jo penso que el seu gran èxit és l'expressió emocional. El món limita les nostres emocions i, en canvi, en aquests mitjans es trenca. Els joves són espontanis, naturals i directes. Hem d'aplicar les mostres d'emoció a l'educació.
Dius que Wikipedia es va crear amb l'1 per cent del total d'hores que els americans miren la televisió a l'any. El consum de televisió derivarà cap a cada vegada més consum d'internet? Una altra crítica que fas és que la televisió ens ha aïllat...
La gent junta pot fer meravelles com a col·lectiu. Hem de ser i serem més participatius. Existeix una televisió 2.0 quan esteu a les xarxes i crideu a la participació del públic. Als joves no els agraden els mitjans on no hi puguin dir la seva, volen participar.
També parles de la realitat augmentada. De moment no ha tingut l'èxit esperat?
La implantació va lenta. El Pokémon ha estat un boom en baixada. Jo no vull que evolucioni cap aquí.
Una de les tendències actuals en el món dels recursos humans és la ‘ludificació', la ‘gamificació'...
L'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs..., es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones. No només motivem la gent amb el sou de final de mes o reconeixement professional; quan li donem unes medalles que pot intercanviar per alguna cosa, també ho aconseguim. Per això sempre dic que apartar l'infant de les xarxes socials és absurd, perquè les necessitarà en qualsevol feina en el futur.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.