El Consell Escolar engega un macrodebat sobre el futur de l'educació

El Consell Escolar de Catalunya (CEC), òrgan consultiu de l'ensenyament, va presentar ahir un ambiciós projecte de debat sobre el futur de l'educació en què pretén que participin més de 100.000 persones i que ofereixi un marc de referència per a un nou pacte educatiu a Catalunya. La idea dels impulsors d'Ara és demà és que les conclusions del debat serveixin per “inspirar” el debat parlamentari tant si es fa en un estat independent com si no.

“Es tracta de pensar sense restriccions”, sense tenir en compte condicionants econòmics, ni legals, va explicar el president del CEC, Lluís Font, que va presentar el projecte en un acte en què també hi van participar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, que és qui ha fet l'encàrrec al Consell Escolar. “Volem que el centre de la reflexió sigui la comunitat educativa. Això explica que l'encàrrec hagi estat fet al CEC, el màxim òrgan de participació de la comunitat en els darrers trenta anys”, va justificar Ruiz, que va afirmar que això “assegura la transversalitat del projecte”.

El CEC implicarà en el projecte tots els mestres de l'escola pública i privada, famílies, alumnes, tècnics d'educació dels ajuntaments, inspectors, empreses que tenen alumnes en pràctiques, directors de centres, entitats promotores de projectes innovadors, empreses del sector educatiu, entitats financeres i altres actors de la comunitat educativa. Totes les persones implicades rebran un correu electrònic personalitzat en què hi haurà un hipervincle per accedir a les ponències i fer les aportacions que vulguin.

El debat s'obrirà a partir de cinc ponències: Els pilars del sistema educatiu, a càrrec del president del CEC; L'arquitectura del sistema educatiu, de la qual s'ocuparà Joan Mateo, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu; El centre educatiu, redactada pel catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert de la Unesco Francesc Pedró; El professorat, a càrrec del catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Miquel Martínez, i L'alumnat, que serà assumida per la catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Neus Sanmartí. Tota aquesta feina es traduirà, al juny, en dos documents: una ponència de màxims que reculli el més destacat de totes les aportacions i un document de consens. Tots dos seran lliurats a la consellera d'Ensenyament.

L'anunci del debat arriba en un moment d'extrema incertesa política que afecta de ple el sistema educatiu. La supervivència de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) depèn de com quedi la formació d'un nou govern a l'Estat i Catalunya ha engegat un procés polític que podria desembocar en la independència en un termini curt de temps i, per tant, en un nou marc legal.

L'encàrrec al CEC s'ha fet en una legislatura amb un govern que vol que culmini amb la independència, “però l'objectiu és que es pensi sense restriccions independentment de com acabi el procés” i que serveixi per tenir “el màxim consens” a l'hora de tenir “una via clara de cap a on anem”, va argumentar Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives. Llobet va aclarir, però, que el debat “no afectarà la gestió del dia a dia” del Departament d'Ensenyament.

Al marge de la incerta situació política, el debat coincideix amb l'eclosió del moviments per la innovació educativa.