El govern engega un pla per acreditar 7.900 professionals
Les persones amb mancances de formació i qualificació podran avaluar i homologar les seves competències laborals
El programa dóna resposta a les necessitats d'empreses i treballadors
El Departament d'Ensenyament i el de Treball, Afers Socials i Famílies van presentar ahir un pla d'acreditació i qualificació professionals amb què preveu homologar les competències de 7.900 treballadors fins al 2018. El pla, de fet, no fa altra cosa que estabilitzar i estendre una pràctica, la de l'acreditació, per millorar les taxes de formació i ocupació.
Es tracta “que totes les persones que tenen mancances de formació puguin accedir de manera regular i estable a un procediment d'acreditació de competències que els permeti obtenir una feina o un cicle formatiu”, va explicar la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz.
Fins ara, en funció de les necessitats de formació que detectaven agents com sindicats i empreses, el Consorci de Formació Contínua posava en marxa convocatòries anuals per resoldre necessitats puntuals. Bassa va posar l'exemple de les 15.000 places d'acreditació de competències que es van convocar el 2011 en el sector sociosanitari per complir amb els nous requisits legals en el sector.
A diferència del que es feia fins ara, el nou pla no és merament reactiu, sinó que sorgeix de l'estudi diagnòstic de les necessitats d'acreditació que ha fet el Consell Català de la Formació, a través de la recollida d'informació en els diferents sectors econòmics, per conèixer les principals necessitats empresarials i saber quins col·lectius són més vulnerables a l'atur i necessiten que se'ls reconeguin les competències o formació complementària.
Arran d'aquesta diagnosi, es van prioritzar 9.370 necessitats de qualificació en nou famílies professionals que, inicialment, derivaran en les 7.900 places d'acreditació del primer pla. “S'han prioritzat els aturats de més de quaranta anys ”, va explicar Bassa, que creu que el pla serà una bona eina per lluitar contra l'“intrusisme” professional. L'atenció sociosanitària a persones dependents tindrà 4.000 places, més de la meitat que el total, que inclou els àmbits d'activitats físiques i esportives, la sanitat, la seguretat i el medi ambient, i el comerç i màrqueting.
“Les acreditacions fan visibles les capacitats i la professionalitat dels candidats”, constata Santi Jacomet, director acadèmic d'Orthos, una escola de formació de tècnics esportius. “Hi ha gent que ha treballat tota la vida en un ofici i, en canvi, no té un diploma que ho acrediti”, afegeix.
El procés d'acreditació –explica Jacomet– té dues etapes. En la primera, els orientadors assessoren la persona i l'ajuden a saber quines capacitats té i quins són els punts forts del seu historial professional. “El candidat té un assessor personal que l'ajuda a fer bé el currículum”, diu Jacomet.
En la segona, una comissió avalua el cas del candidat, que se sotmet a una espècie d'entrevista de feina en què es determina quines competències pot acreditar i quina formació addicional necessita per tenir més possibilitats de trobar feina o mantenir la que té. En molts casos, el candidat obté un certificat de professionalitat, amb validesa en l'àmbit estatal i europeu, que “facilita l'ocupabilitat. Els qui s'acrediten també poden convalidar mòduls de formació professional.
Els interessats en la convocatòria del pla, que desplega la llei de formació i qualificació professionals i té un pressupost de 2,8 milions d'euros, podran acudir al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per optar al procés d'acreditació i de formació. La formació es farà a través dels agents que fan formació ocupacional dels institut d'FP.
De monitor de musculació a empresari
Xavi Ramírez és un exemple dels beneficis que comporta acreditar els aprenentatges i l'experiència de l'exercici professional. El 1997 treballava com a monitor de musculació en un gimnàs. En aquella època –explica– “molta gent amb experiència entrenant-se en algun esport feia de monitor” i era perfectament legal. Actualment, però, per exercir s'ha d'estar inscrit en el registre de professionals de l'esport i per ser-hi cal acreditar formació i coneixements. Ell s'hi va posar el 2008, any en què es va aprovar la llei que regula les professions de l'esport. Va acreditar la formació no reglada i l'experiència professional i va continuar treballant com a tècnic esportiu. Més endavant es va embrancar a fer formació de formadors i, gràcies a això, ha afegit la formació a tècnics esportius a l'oferta de la petita empresa que ha muntat d'entrenament per a empreses i particulars. Com que no en té mai prou, fa dos anys va començar un grau en ciències de l'activitat física i de l'esport, al qual va accedir en la prova per a més grans de 40 anys, i ara va da bòlit combinant feina, estudis i paternitat.
