Per sort, el món gira

Els valents tenen premi. Els alumnes de l’optativa de música de quart d’ESO de l’institut La Garrotxa d’Olot han estat valents. Van dedicar el primer trimestre del curs a preparar un treball audiovisual per a la festa de Nadal del centre i van optar per dedicar-lo al bulling i a la immigració del Mediterrani. Dos temes actuals que, sota la direcció de la professora Tona Calm, s’han convertit en una història amb premi, el segon en la categoria de secundària obligatòria i cicle de formació professional bàsica de la catorzena edició dels premis del Consell Audiovisual de Catalunya a l’Escola. Aquest treball premiat es titula Fugir . En edicions anteriors, ha guanyat premis en dues ocasions més.

Tona Calm ha explicat que tots els alumnes han participat en tot el procés de creació, des de la proposta d’idees inicial, la tria i el redactat del guió, fins a la filmació de les escenes i la postproducció del material. El mateix institut La Garrotxa, l’hospital d’Olot, la platja Gran de Sant Pere Pescador i la torre d’un antic edifici industrial proper al riu Fluvià han estat els principals escenaris on es localitza l’acció.

De fet, l’última frase que s’hi escolta és el millor resum que es pot fer d’aquest treball. “El món gira i qualsevol lloc que pot semblar el final també pot ser el principi”, diu una veu en off. I per això, els molinets de paper hi tenen un paper simbòlic determinant. La protagonista és una noia d’un institut a qui els seus companys d’aula fan bulling: la insulten, li pinten la taquilla i, fins i tot, li posen el cap dins una tassa de vàter. La més cruel de tot el grup assetjador és una altra noia. I, coses de la vida, la seva germana coneix l’assetjada al servei de rehabilitació d’un hospital, on hi va per recuperar-se d’un atropellament. Hi coincideixen i es coneixen després de tornar-li un molinet de paper que li havia caigut. I per què aquest molinets són tan importants en la història? Doncs ho explica la protagonista a aquesta noia reproduint la història que havia escoltat del seu pare: un pescador necessitava l’ajuda del vent per alliberar una princesa negra que va ser segrestada i afirmava que quan en tingué un miler ho aconseguiria, com així va ser. “Jo també em vull salvar”, diu la protagonista.

La història fa un tomb radical quan un dels seus companys l’ajuda un dia en què la persegueixen els assetjadors pel centre d’Olot. Ella li explica que va arribar amb una barcassa, però que els seus pares van morir quan va bolcar. Tot plegat coincideix amb el descobriment per part de la noia protagonista dels episodis d’assetjament de què havia ajudat a la seva germana i, per tant, amb la reconciliació de totes dues i, s’entén, el final de l’episodi de bulling. Queda clar que tot gira.