entitats
Valors en 3D
L’Ateneu de Fabricació digital de les Corts posa les noves tecnologies al servei dels ciutadans perquè puguin fer realitat idees que millorin la vida de les persones
Treballa perquè tots els projectes que s’hi desenvolupen afavoreixin la inclusió social, la seva especialitat
“Aquest projecte no va de màquines, sinó de valors.” Ho subratlla Jorgina Martínez, la responsable de l’Ateneu de Fabricació del districte de les Corts, el primer que es va posar en marxa a Barcelona. La tecnologia és un element clau en aquest espai, tot i que la finalitat principal no és elaborar prototips innovadors. Aquí, les màquines –talladores làser, impressores i escàners 3D i fresadores, entre d’altres– es posen al servei dels ciutadans perquè puguin fer realitat idees que siguin útils per a la societat i millorin la vida de les persones. Hi ha d’haver, però, un retorn social, una contraprestació per part dels usuaris. “El que puguis fer, per a nosaltres o per a algun altre projecte, serà benvingut”, afirma Martínez.
Els ateneus de fabricació, doncs, poden definir-se com laboratoris de creació i formació vinculats a les noves tecnologies i, en especial, a la fabricació digital en 3D. En aquests espais, les persones –i també les entitats, les escoles, les universitats i les empreses– aprenen, treballen i col·laboren per desenvolupar projectes que millorin l’entorn. Les Corts és el districte que més treballa per afavorir la integració de les persones amb diversitat funcional i, de fet, el rol temàtic de l’ateneu –en marxa des del 2013– és la inclusió social. La Xarxa d’Ateneus de Fabricació de Barcelona inclou dos espais més: el de Ciutat Meridiana (especialitzat en l’ocupació) i la Fàbrica del Sol, a la Barceloneta (que promou l’educació ambiental i la sostenibilitat). Fins aquí la teoria. Ara bé, com es porta tot plegat a la pràctica?
Els alumnes de l’escola Duran i Bas visiten, per segon cop, l’Ateneu de Fabricació de les Corts. El seu projecte consisteix a crear una joguina que no tinguin al centre i amb què puguin jugar en grup. La idea més votada en la classe de les bateries va ser fabricar un zoo i, en la de les guitarres elèctriques, un coet. Els nens van dissenyar les joguines i, ara, els tecnòlegs de l’ateneu, Javier Camino i Rubén Saguar, els expliquen com han traslladat els plànols a l’ordinador perquè les màquines puguin fer-los realitat utilitzant fusta. El Javier els ensenya com funciona la talladora làser. Ell ha avançat feina i el coet i l’estructura del zoo –que inclou un delfinari, coves i casetes– ja són sobre la taula.
Canviar la mentalitat
Aquest cas és una excepció. A l’ateneu, els usuaris ho fan tot ells mateixos, però aquests són massa petits. Els nens miren embadalits com la màquina talla els cartells del zoo –hi grava el nom que han escrit per a cada animal– i també unes escales per pujar al segon pis del coet. “Funciona amb el làser de La guerra de les galàxies!”, exclama un d’ells. A un dels seus companys la fusta fumejant que el Javier treu de la talladora li fa olor “a salsitxes”.
En el cas de les escoles, s’entén que la contraprestació és el mateix aprenentatge, però sí que se’ls demana –com a tot els usuaris– que documentin el procés i el comparteixin al web de la xarxa d’ateneus de fabricació. “La idea no és fer una mostra de projectes, sinó que qui ho necessiti pugui fer-los servir com a guia o, fins i tot, millorar-los”, explica Martínez. A l’ateneu, intenten deixar “traces d’inclusió social” en totes les propostes. “Mirem de canviar una mica la mentalitat de les persones. En el cas d’aquestes escoles, els vam demanar que intentessin fer el projecte a cost zero i que pensessin que, tal com havien dissenyat el zoo, si hi convidaven un nino en cadira de rodes no hi podria entrar. El fet que pensessin a fer-hi rampes i s’esforcessin a buscar la fusta al barri ja ens estava bé”, comenta. Els nens van poder jugar durant uns dies amb el zoo i el coet –fins que va acabar l’escola– i les tutores de P5, Elisenda Guerra i Gemma Ferrer, fan una valoració molt positiva de l’acompanyament rebut per part de l’ateneu en la seva primera experiència relacionada amb la fabricació digital.
Aquestes setmanes també estan treballant a l’ateneu dos estudiants d’enginyeria de disseny industrial de l’escola Elisava, Nil Lloveras i Toni Aranzana. Es troben immersos en el projecte de final de carrera i estan desenvolupant una crossa “amfíbia”. La idea és que es pugui utilitzar a l’aigua de forma autònoma. Cadascun dels joves està enllestint un prototip i fan servir les impressores 3D. “Aquí hem pogut aprendre a fer les peces i també anar practicant i rectificant; fora de l’ateneu, hauríem hagut de pagar diners, no hauria estat rendible i no hauríem après”, destaquen. La crossa que està desenvolupant en Toni està pensada per a usuaris que han patit un traumatisme, mentre que la del Nil va destinada a persones amb paràlisi cerebral. Els primers la faran servir només durant un temps i els segons, de forma permanent, de manera que els joves han buscat solucions per millorar la vida dels usuaris en funció de cada cas. “Volíem que el nostre projecte aportés alguna cosa a la societat”, afirmen. Com a contraprestació, plantegen l’opció d’ensenyar a altres persones com s’utilitzen les màquines de l’ateneu. “Estem contents; segur que hi tornarem quan tinguem alguna altra idea”, asseguren.
Els ateneus posen a disposició dels usuaris tots els seus recursos i els contactes són un dels grans valors d’aquests espais, ja que faciliten la sinergia entre projectes.
Complementarietat
És el cas de l’escola de secundària Els Arcs i l’escola Fàsia, que atén nens amb discapacitat psíquica. L’escola Fàsia necessitava material educatiu durable –calia que algú els hi fabriqués– i Els Arcs no tenia projecte, així que l’ateneu va proposar als alumnes de secundària que se n’encarreguessin. “L’escola Fàsia ha gravat reptes en vídeo i ells han gaudit molt posant-se en la pell dels nens i redissenyant el material”, diu Martínez.
L’ateneu també organitza grups de creació inclusiva, en què participen entitats del territori que treballen amb col·lectius amb diversitat funcional. L’objectiu és pensar quines necessitats poden tenir aquestes persones i fabricar coses que millorin la seva qualitat de vida. En el primer grup –el segon va començar a treballar ara fa un mes– van participar cinc entitats i van crear el prototip d’una safata antibolcament (a la imatge), unes ulleres que permeten experimentar què se sent quan es té un problema de visió i un ratolí adaptat per a persones amb discapacitat psíquica. Les ulleres formen part d’una maleta pedagògica inclusiva que tot just s’acaba de crear. Ara, només cal que la resta de grups la vagin omplint.
